¿Por qué....?  
 
   

Per qué els seus colors i dibuixos?

   Una de les causes per les quals arrepleguem conquilles a la platja, que abans hem esmentat, és el color que presenten exteriorment i que pot estar acompanyat de dibuixos per la superfície com ratlles, puntets, motetes, etc... El seu color és el resultat de la secreció per part del cos de l’animal, d’un pigment   que es mou desde l’epitèli1on es segrega fins la capa situada sota el periòstrac2. La forma dels dibuixos depén de l’activitat periòdica de secreció del pigment. Si es segrega contínuament, ens trobem amb dibuixos com espires i línies radials sense discontinuitats; en cas contrari ens trobem amb puntets, peties ratlles, motetes, etc.... La pigmentació zonal pot canviar a mesura que la conquilla creix, obtenint així guirnaldes, ondulacions, etc...de les línies.

Cuadro de texto:  

També el fet de que una conquilla siga tota del mateix color es deu a que la segregació del pigment es duu a terme per una cadena tancada de glàndules secretores, tot i que si s’interromp periòdicament com a conseqüència d’algun esdeveniment, açò dona peu a l’aparició de línies concèntriques o axilas.

El per què de la formació d’uns determinats dibuixos en algunes conquilles d’un lloc concret no es conèix amb seguretat, però s’ha pensat que la coloració que s’assembla al medi on es troba el mol·lusc podria ser un mecanisme de protecció contra depredadors, bé sent aquesta tota del mateix color que un medi homogeni, o bé en sols heterogenis, adaptant una coloració molt contrastada en línies fortament marcades i que difuminen el perfil de la conquilla. Cal dir també que la pigmentació depén en gran mesura de l’alimentació del mol·lusc.

1 Es tracta d’una capa de cèl·lules que es troben en la superfície de la pell de l’animal, i que segreguen sustàncies.

2 Capa més externa de la conquilla que serveix de funda i que en moltes ocasions no es troba.

 

El futur mitjançant les conquilles

Existeix un ritual brasiler que fa servir unes determinades conquilles de l'espècie Cypraea  com a objectes per vore el futur d'una persona. Es tracta d'un procediment en qual s'utilitzen entre 12 i 18 d'aquestes conquilles, segons l'habilitat del endevinador, i es llançen sobre una superfície llisa i neta. Segons la posició (cap a baix o cap amunt) de les conquilles i el nombre de conquilles en una o altra posició, l'endevinador fa la seua predicció. Per exemple, si fem servir 12 conquilles i 11 es queden cap a baix, es veu una desgràcia; si queden 4 cap amunt i la resta cap abaix, vol dir que aviat sofrirem un atac o ens furtaran; són 2 les que queden cap amunt, tindrem problemes legals, però si són 3, ens vorem embolicats en una baralla.

Una mar dins la conquilla

  Quan ens apropem una conquilla prop l'orella,  creiem escoltar l'oleatge marí. Allò que escoltem, en realitat no és un sò en particular, sino que es tracta d'una barretja de sorolls que ens envolten i que es concentren en el su interior, produint l'anomenat SOROLL BLANC, el qual ens recorda al que fa la mar quan estem vora platja.

No totes les conquilles poden produir aquest fenòm, tan sols aquelles amb una forma i grandària determinada, per exemple, la de dreta, la Charonia tritonis.