En primer lloc, cal començar dient que aquest terme ha crescut baix
dos grans estímuls:
1. Un d' ordre extraliterari, és a dir, que ha anat lligat en el
seu orige a transformacions socials tan importants i que suposaren tants
canvis a la societat com ho fou la coneguda Revolució Industrial.
2. L' altre de literari que podem associar a les novel.les científiques
de l' autor francés Julio Verne i, sobretot, a alguns dels títols
del conegut autor Herbert George Wells, que va saber combinar els seus
coneixements científics amb una imaginació que va cautivar
els lectors de la seua època.
Els factors extraliteraris, com puga ser el maquinisme, va aconseguir en eixa època (s.XIX) un gran desenvolupament que fou l' orige de la revolució industrial que va conèixer aquest segle. La espectacularitat que va causar aquest procés va donar lloc a novel.les d' escasa qualitat on el soport argumental solía estar constituït per aventures en les quals jugaba un paper molt important els descobriments científics de l' època que el maquinisme estava posibilitant. Com anècdota diem que un dels temes favorits eren els viatges a l' any 2000, vists replets d' artilugis que avui en día ens podríen parèixer ingenu. Però, va aparèixer una excepció en aquella època que es deia Jules Verne.
El terme de ciència-ficció prové de la traducció
de "Science-fiction", que no va utilitzar-se fins l' any 1927. Aquest terme
no convé aplicar-ho encara a la narrativa de Verne ja que podem
dir que aquest autor no escribía ciència-ficció sinó
més bé, novel.la científica.
Amb el terme de ciència-ficció designarem aquella classee
narrativa en la trama de la qual apareixen descobriments científics,
ja siguen imaginaris o reals, alrededor dels quals gira l' acció
de la novel.la. També cal assenyalar altres autors que estigueren
vinculats a aquesta corrent i que no són els tres que nosaltres
ja hem citat i anomenat:
Isaac Asimov, Ray Bradbury, Alfred Eton van
Vogt o Robert Heinlein, i Aldous Huxley que amb la seua obra, mostra la
progressiva pèrdua de la individualitat de l' èsser humà.
George Orwell o Fred Hoyle s´´on d' altres.
.