histo

LA NOVEL.LA CONTEMPORÁNEA

La novel.la inglesa a partir de la Segona Guerra Mundial no ha rebut ni massa atenció ni una crítica favorable per part dels estudiosos. Darrere d'una època d'inmensa riquesa del segle XVIII, ha arribat un moment de menor intensitat, de cansanci que és després d'aquesta cruel guerra. Les transformacions històriques que estimularen la novel.la de principis de segle no són ni molt menys les que estimulaven l'escriptura d'avui. Malgrat l'actitud, que ha sigut de menyspreu de la literatura actual, és equivocada ja que el panorama és, en primer lloc, molt abundant, ademés de complexe i difícil de definir, i en el que s'han realitzat un importantíssim esforç d'adequació al gènere novel.lístic, dels seus temes i del seu estil, al món contemporani.

Després de l'enorme riquesa de la prosa de les primeres décades del segle, la novel.la cobra una importància entre els altres gèneres, i la crítica es centra més en ella que en qualsevol altre gènere. En la dècada dels anys treinta, el panorama va enfosquint-se ja que la situació política europea es cada volta més tràgica i el compromís social i polític es va imposant de una manera brusca. El desànim va augmentant i s'arriba a Anglaterra a una decadència econòmica important. Així, fins arribar a la Segona Guerra Mundial que tant afectà a les persones com a la literatura, com és clar.

Cal destacar als autors de la posteriors de la Segona Guerra Mundial, entre els quals es troba Aldous Huxley. Hi ha un grup d'autors que había escrit un considerable nombre d'obres abans de la guerra però que continúa escrivint a partir de la guerra. Entre ells destaca, a més del nostre autor, Evelyn Waugh, Cristopher Isherwood i Elisabeth Bowen. Per exemple, Evelyn Waugh había escrit ja moltes novel.les de talant còmic en les quals incloïa una crítica intensament satírica de les institucions ingleses: l'educació, els funcionaris i el temps. Les seus obres són: Decline and Fall (1928), Vile Bodies (1930), Black Mischief(1932) o Handful of Dust(1934).

El pesimisme i la desil.lució s'apodera també de les obres de la post-guerra de Huxley, tal i com lo havia passat a Waugh. En totes les novel.les anteriors a la guerra d' aquest autor destaca la elegància en l'estil, el seu ingeni i la seua preocupació per les relacions amb les persones. Però l'ambient que descriu és el de les classes intel.lectuals i acomodades ingleses. En canvi, després de la guerra la cosa canvia, i a les seues obres ja domina un talant més pesimista. Per exemple, en Ape and Essence, l'autor es centra en un món que ha sofrit una guerra nuclear, mentre que en To the Island un dictador destrueix la felicitat i el benestar possible del món. A partir de 1937, Huxley es va instal.lar a Estats Units i el seu interés pel misticisme fou a poc a poc absorvint les seues altres preocupacions.

Mentre que en Isherwood podem observar que la guerra li afecta en la mesura que la seua narrativa, després d'aquest succés, es centra més en l'autor i perd part de la seua vitalitat i humanitat de les novel.les escrites sobre Berlín, com per exemple, Mr Norris Changes Trains (1935) o Goodbye to Berlin (1939).