Aldous Leonard Huxley fou un escritor anglès que, a més de ser recordat per ser un gran novel.lista, fou el nét de Thomas Henry Huxley. Aquest últim va nàixer el 4 de Maig de 1825 a Ealing (Londres) i va morir a Eastbourne el 29 de Juny de 1895. Va estudiar Medicina a Londres, i en 1846-50 va acompanyar a Owen Stanley en una expedició a Austràlia. En 1855 obté la càtedra d' Història Natural de la Reial Escola de Mines, incorporada posteriorment al "Royal College of Science".  (Diccionario de autores, volumen III, Ed. Hora s.a.)
 

                       Aquest científic excepcional escollí el camí de la intel.ligència com una clau exclusiva del progrés. El seu recolçament a l' educació científica i la seua imaginativa exposició de les teoríes darwinistes li van merèixer el.logis ("the very prince of debaters") de una de les veus més escoltades durant tot el període victorià, la de Matthew Arnold (1822-1888). Fou precisament Arnold qui va iniciar front a Huxley un dels intercanvis culturals més positius per a el clima intel.lectual de tot el segle XIX: el de la relació entre la ciència i la literatura. El conflicte entre la religió i ciència es traslladat en este cas al no menys important ciència-literatura, tenint en compte que que per a Arnold la religió no és teología dogmàtica i la ciència no pot reduir-se a mera experimentació metòdica i sistemàtica. Com assegura en la seua obra Literature and Dogma (1873), "the true meaning of religion is thus, not simply morality , but morality touched by emotion", afirmació que preté salvaguardar front a les mogudes de la crítica històrica el doble caràcter que segons Arnold defineix l' element religiós: emotivitat, intuicuó i poeticitat inherent en tota anifestació religiosa i, per altre costat, sentit de transcendència que ens orienta cap a la rectitud.   (Historia de la literatura inglesa II)