Autor: Arnold Wesker

Obra: Sopa de pollastre amb ordi (versió en català)

Companyia de teatre: Teatres de la Generalitat Valenciana

Director de l’obra: Carme Porticeli

Repartiment: Pilar Martínez (sara Kahn), Enric Benavent (Harry Kahn), Manolo Ochoa (Monty), Juanfran Aznar (Prince), Manul Maestro (Dave), Carles Royo (Hymie), Lola Moltó (Cissie), Anna Cediel (Ada), Martín Cases ( Ronnie), Paula Miralles (Bessie).

Elenc artístic i Tècnic: Toni Lluch, J.V. Martínez Luciano y Carme Portaceli (Versió, adaptació i traducció); Paco Azorín (escenografía i il·luminació); Anna Güell (vestuari); David Alarcón (espai sonor i música); Enric Durán (maquetació virtual d’escenografía); OAM Centre Cultual San Cugat (construcció d’escenografía); Época (realització del vestuari); Sandra Figueroa i Marisa Gallén (Disseny gráfic); Ramón Moreno (Ajudant de direcció); Rocío Perez (coreografía i moviment escènic); Inma Fuentes (Maquillatge i perruqueria); Vicente A. Jiménez (reportatge fotográfic).

Data i lloc representació: Teatre Rialto Diumenge 12 de desembre de 2004

Dramatis Personae:

En l’obra apareixen molts personatges. Sara Kahn és la mare de familia, Harry Kahn és el seu marit. Monty, Prince, Dave i Bessi són camarades del partit polític. Dave en el pas dels anys es casarà amb Ada, filla de Sara y Harry. Monty amb el pas del temps també es casarà, ambBessi. Ronni és fill de Sara i Harry i germà d’Ada. Cissie és la portaveu del partit a més de la germana de Harry. Hymie és camarada del partit y germà de Sara.

Espai:

L’obra sols té un escenari amb el que dessarrollen tota l’obra. L’escenari apareix enmig de la sala. Al centre de l’escenari, al terra, hi ha un cercle que roda durant la funció. Damunt del cercle hi ha una taula y dotze cadires. Damunt la taula hi ha deu tases blanques, una radio,un llibre i una carterra.

Aquest escenari no canvia en tota l’obra, però, si que s’afegeixen detalls d’atrezzo al llarg de la funció.

Atrezzo:

Al principi de l’obra dotze tases blanques, una taula quadrada molt gran de metall, una radio amb la que Ronnie primer y després Harry escoltaràn música clàssica i la cartera en la que Sara té els diners. Avançada l’obra treuen plats i culleres amb les que es mengen una sopa. També es treu una cadira de rodes (per a invalits) per a Harry, al final de l’obra se’n treu una per a casascún dels personatges. Una carta que dú Sara i que Harry déu portar-li-la al metge. Un llibre que durant tota l’obra está en la taula i pasa de má en má, i que al principi és Harry qui l’està llegint. Una baralla de cartes amb les que juguen casi al final de l’obra.

Il·luminació:

L’escenari té com il·luminació varis tipus de llum. En primer lloc la general que són els focus blancs que il·luminen tota obra. Altres son llums que hi ha sobre la taula (barres de llum de cuina) que no estàn sempre esceses. Per últim hi ha unes llums grogues que estàn situades a la dreta i a l’esquerre en la pared exterior a l’escenari junt amb la resta dels focus que es fan servir per a avisar al principi de l’obra de l’atac dels feixistes. 

Vestuari:

El vesturari dels personatjes al principi de l’obra és semblant a la moda que hi havia a Espanya en els anys 80, la forma de vestir dels jovens de qualsevol jove. Sara duia una camisa roja i un pantalo marrón. Harry portava una camiseta negra i un pantaló gris subjectat per tirants. Cissie porta uns pantalons grisos i un jersey damunt, al final de l’obra es fica una jaqueta grisa de llana. Alguns personatjes canvien la seua forma de vestir. Harry acaba l’obra sense els tirant, amb la camiseta per fora del pantaló y amb una jaqueta de llana grisa damunt. Sara no canvia el seu vestuari sols apareix al final amb una jaqueta roja també de llana. Monty apareix al final vestit amb un tratge y corbata. Ronnie quan torna de Paris ve vesit amb pantaló i jaqueta de tratge pero amb jersey de coll alt.

 

Ø     Aquesta obra distingueix dos postures molt clares i molt importants. Per un costat la postura que defén Sara i per l’altre la postura de Harry. En un principi en la postura de Sara estàn tota la colla de camarades però amb el pas del temps, després de que es casen i tinguen fills, tota aquesta colla canvia el seu pensament i es pasa a la de Harry. Cissie i Hymie són dos persones grans com Sara i aquets dos no canvien el que pensen encara que si amainen la seua col·laboració. La colla quan ha d’explicar perquè ha canviat de pensar diu que no val la pena lluitar perque el pas del temps canvia les coses i, que per molt que ells hi fagen no hi haurá manera d’una millora. Aixó passa en la vida real també, molta gent quan es jove té uns principis, polítics o no, i quan es casa o sols pel pas dels anys canvien perque creuen que ells sols en són un davant d’una multitud. A més a més creuen que el temps és el que porta els canvis i que no hi ha manera de parar aquets canvis ni tampoc el progrés.

 

 

Academic year 2004/2005
© a.r.e.a./Dr.Vicente Forés López
© Carmen Mora Vives
mamovi3@alumni.uv.es
Universitat de València Press