HISTÒRIA

Del seu passat històric destaquen dos làpides, escrites en llatí, que es conserven en la fachada de la iglesia i que aparegueren prop del cementeri, on en la actualitat s’està excavant una Villa Romana que data del segle I a. C. al II d.C descubertes per els treballs de la línea fèrrea de alta velocitat.

Els seus orígens es remonten a la època Romana, com es demostra per les restes arqueològiques trovades, tant la Villa Romana com l'antiga cantera i les làpides en llatí. Durant la dominació musulmàna el percentatge de població àrab va ser mínim o nul, atestiguats per els escrits de la època on es conta que en el moment de la reconquesta l’Ènova està poblada per “34 cases de cristians vells”, de ahí la tradició oral de que Ènova era coneguda com “Ènova del cristians”

Conquistada Alzira en 1243 el rei Jaume I pasà per l’Ènova camí de Xàtiva.

En el segle XIX el veï poble de Sans es va unir a l’Ènova formant una sola població.

Va ser també en l’Ènova onva apareixer la varietat de taronges “salustianes” en el hort propietat de Salustiano a finals dels anys 40.

FOTOS