Stevenson, una vida intensa.

PRIMERS ANYS

1850 El 13 de Novembre d’aquest any va nàixer a Edimburg Robert Louis Stevenson. Era l’únic fill de Thomas Stevenson, un prósper enginyer civil, i la seua dona, Margaret Isabella Balfour.

1867 La seua pobra salud no va permetre que anara molt regularment a clase, però va assistir al Edimburgh Academy i altres escoles abans que als 17 anys entrarà a la Edimburgh University, on es va preparar per a la professió familiar d’enginyer de fars. Pero Stevenson no desitjava serenginyer, i finalment d’acord amb el seu pare, i per compromís, va estudiar l’abogacia escosesa. Stevenson va mostrar interés per l’escriptura ben prompte, a la seua adolescencia voluntariament es va posar a estudiar l’ifici d’escriptor imitant un gran nombre de models en prosa i vers. El seu jove entusiasme pels “coventers” (aquests escosesos que es van unir perdefendre la seua versió del Presbitarisme en el segle XVII) el va portar a escriure “The Pentland Rising”, el seu primer treball publicat. Durant aquests anys a la Universitat es va contra la religió dels seus pares i ell mateix es va definir com un bohemi liberal que aborría les crueltats i hipocresies de la respectable burgesia.

1873 En mig de les doloroses diferencies amb el seu pare, Stevenson va visitar a un cosí casat en Suffolk, (Anglaterra), on es va trobar amb Sidney Colvin, un escolar angles, que era un amic de tota la vida, i amb Fanny Sitwell (que més tard es va casar amb Colvin). Sitwell, una dona més major amb encant i talent, que es va arrimar a ell i es guanyà la seva confiança. Prompte Stevenson es va enamorar profundament, i quan va tornar a Edimburgh li va escriure una série de cartes en les quals ell “jugaba” el paper primer d’amant, després d’admirador i per últim com un fill. Un dels diferents noms amb el qual Stevenson s’adresava a ella en aquestes cartes era Claire. De fet alguns anys després de la seua mort es pensava erròneament que Stevenson havia tingut un afer amb una xiva húmil d’eixe nom nascuda a Edimburgh. Amb el temps la passió es va convertir en una duradera amistad.

1873 Va sufrir una severa enfermetat respiratoria i va ser enviat a la Rivera francesa, on més tard Colvin se li va unir. Ell va tornar a casa la primavera següent.

1874 La seua carrera com a escritor va evolucionar poc a poc. El seu asaig “Roads” va apareixer en “The Portfolio” i l’any següent “Ordered South” aparegué en “Macmillan’s Magazine”, una revista de “Lord Lytton’s Fables in Song”. La seua primera contribució (sobre Victor Hugo) aparegué en “The Cornhill Magazine”, aleshores editada per Leslie Stephen, un crític i biògraf. Van ser aquests primers assaigs, cuidadosament forjats, amb to burló i unusuals per la seua sensibilitat, els que primer van atraure l’atenció cap a Stevenson com a escritor. Leslie Stephen va conduir a Stevenson a entrar amb contacte amb Edmund Gosse, el poeta i crític, qui es va convertir en un bon amic.

1875 En Juliol d’aquest any va ser cridat a l’abogacia escosesa, pero mai va exercir.

1876 Stevenson conegué Fanny Vandegrift Osbourne, una senyora americana separada del seu home, i els dos es van enamorar.

1878 L’horror dels pares de Stevenson que el seu fill estiguera involucrat amb una dona casada va disminuir un poc quan ella va tornar a California .

1879 Pero el temor va reviure amb gran força quan Stevenson decidí unir-se a ella en Agost d’aquest any. Stevenson va arribar a California malalt i sense diners (el record del seu difícil viatge aparegué més tard en “The Amateur Emigrant” ,1845, i en “Across the plians”, 1892.)

1880 Les seues aventures, les quals incluíen estar molt prop de la mort i viure precariament en Monterrey i San Francisco, van culminar en matrimoni amb Fanny Osbourne (qui estava en aquells moments divorciada del seu primer home). Per aquella época un telegrama del seu “ablanat” pare li ofería un molt necesitat suport financer, i després d’una lluna de mel per una abandonada mina de plata (recordada en “The Silverado Squatters”, 1883), la parella va navegar cap a Scotland per aconseguir la reconciliació amb Thomas Stevenson.

1881 Poc després del seu retorn, Stevenson, acompanyat per la seua dona i el seu fillastre, Lloyd Osbourne, aná, per consell del metge (ell tenia tuberculosis) a Davos, Suiza. La familia se’n va anar en Abril i va pasar l’estiu a Pitlochry i després en Braemas, Escocia. Allí, tot i els atacs de la malaltia, Stevenson va iniciar la novel·la “Treasure Island” (començada per un joc amb Lloyd), la qual va eixir per entregues en “Young Folk”, sota el títol “The Sea-Cook”, en Octubre. Va acabar la història en Davos, on ell havia tornat a la tardor, i després va començar “Prince Otto” (1885). Aquest any també va publicar “Virginibus Puerisque” la seva primera col·lecció d’assaigs, la majoria dels quals havien aparegut a “The Cornill”. Aquest hivern el va pasar a un xalet a Davos.

1882 En Abril va deixar Davos; pero va permaneixer en el “Scottish Higlands”, i mentre acabava dos de les seues histories curtes més belles, “Thrawn Janet” i “The Merry Men”, se li van produir hemorràges en el pulmó, i en Setembre va anar al sud de França. Allí la familia Stevenson es va instalar en una casa a Hyènes, on, tot i la intermitent malaltia, Stevenson era feliç i treballava bé. Va revisar “Prince Otto”, treballà en “A Child’s Garden of Verses” (primer anomenat “Perry Whistles”), i va començar “The Black Arrow: a Tale of Two Roses” (1888), un conte històric d’aventures deliberadament escrit amb un llenguatge anacrònic. L’amenaça d’una epidèmia de cólera va portar als Stevensons de Hyènes a England.

1884-1887 Durant aquests anys van viure a Bourremouth, pero els seus atacs de perilloses enfermetats va provar que el clima britànic, fins i tot al sud d’Anglaterra, no era saludable per a ell. De totes maneres allí va aconseguir conéixer i apreciar al novel·lista americà Henry James.

1887 En agost, encara en búsqueda de salud, Stevenson es va dirigir cap a América amb la seua dona, la seua mare i el seu fillastre. Quan va arribar a Nova York, es va trobar a ell mateix famos, amb editors oferint-li contractes lucratius. Van permaneixer durant un temps a “Adinordack Mountains”, on va escriure assaigs per “Scribrer’s” i començà “The Master of Ballantrae”.

VIDA EN ELS MARS DEL SUD

1888 En juny Stevenson, acompanyat per la seva familia, va embarcar en el iot que havia contractat, desde San Francisco fins als mars del sud. En principi era un viatge de salud i plaer però finalment pasaria la resta de la seva vida allí. Van anar a les illes “Marquesas”, a Fakarava Atoll, a Tahití, a Honolulu, on va pasar prop de sis mesos, deixant l’illa en juny de l’any següent.

1889 Van pasar 6 setmanes a les illes Gilbert, a Samoa. Durant aquests mesos de recorregut al voltant de les illes del Sud, Stevenson es va esforçar per entendre l’escena local i els seus habitants.

1890 En octubre va tornar a Samoa d’un viatge a Sydney i es va establir amb la seua familia a una casa en Valima. El clima li venia bé i va portar una industriosa i activa vida, i, quan va morir de colp va ser per una hemorragea cerebral i no per la temuda tuberculosis.

1893 Es va publicar “Catriona” (títol americà), que no va suposar un avanç en la técnica o imaginació a l’alcanç de “Kidnapped”.

1894 Es publica “The Ebb-Tide”, una historia lugúbre i plena de força, escrita en un apasionat estil, que va mostra que Stevenson havia realitzat una important transició en la seua carrera literaria.

1896 El dia de la seva mort Stevenson estava treballant en l’inacabada obra mestra “Weir of Hermiston”

Tornar a l'índex