L'edat de ferro

per Mariola Tàrrega

“ Arribarà un dia que ....no hi haurà reconeixement per als justos i els honrats, sinó que es tindran més en consideració als malfactors i als homes violents...la justícia estarà en la força de les mans...i el malvat tractarà de convèncer a l’home virtuós valent-se d’enrevessats discursos i falsos juraments” Hesíode pensava que aquest era el camí que els seus contemporanis havien escollit, aquell camí que portaria als homes de l’edat de ferro a la seva destrucció i al final de l’espècie humana ,tal i com la coneixien. Sembla curiós el fet de que , al llarg de la història, hem continuat pensant que encara vivim en l’edat de ferro , però, tot i així, els segles han transcorregut. Hem passat èpoques d’or, de decadència, de transició,...de tots els colors i els gustos. Ara ,pareix, vivim en un món en crisi on , segons els grans teòrics, la desconfiança i l’egoisme s’han fet senyors de les nostres vides, on no sembla clar si vivim en l’era de la informació o l’era del coneixement. Arriba un punt on és difícil jutjar què és allò que passa al nostre voltant degut a la sobreinformació de la que disposem actualment . Veritablement, podem ser tant pessimistes i afirmar que nosaltres som els homes de ferro? Tot depèn amb quins ulls mirem el món, millor dit amb quins interessos parlem d’allò que passa al nostre voltant. Per a certes persones, el senyor Bush és el pare i garant de la pau mundial, però per a altres, és el gen caòtic del món. Determinades multinacionals petrolíferes veuen el mal en els governadors llatinoamericans que nacionalitzen els seus recursos amb l’objectiu de traure de la pobresa a una nació sencera, provocada per dècades de dictadures finançades pels Estats Units. Com podem estar segurs de que la nostra opinió o visió sobre un governador , un partit polític o sobre l’organització ecologista del nostre barri , no es veu tacada o influenciada ( conscient o inconscientment) per interessos econòmics o polítics? Certament, podem confiar en la nostra capacitat de raonar i en l’esperança de que sempre podem arribar a concloure que alguns dels fets que passen al nostre voltant mai es deurien repetir. Tal volta, aquells que vivim dins de les fronteres espanyoles encara no hem aconseguit aquest acord ja que , ni tant se val, podem aclarir que va passar durant aquells anys que tant ens recorden a l’edat de ferro d’Hesíode. Tots tenen unes posicions molt clares sobre qui, com i quan , i tots disposen de dades que sustenten les seves tesis. Però les coses es tornen de blanc a gris quan analitzem els interessos d’aquells que, des d’una posició econòmica i social elevades, van pretendre acabar amb un règim polític que, al seu mode, intentava garantir la igualtat de poder. Tot és cert , a voltes, sembla que vivim en un món de bojos on el passat és un fet a oblidar i soterrar ( o no desenterrar), per a alguns, i d’altres pretenen traure una lliçó del passat recent per tal de no acabar com els homes de l’edat de ferro. Per tant, d’allò que podem estar segurs és que el que passa al món mai ens deu deixar indiferents, però tampoc no ens podem deixar portar pels interessos partidistes d’aquells que sempre desitgen el poder.