XI.
LLIBERTAT INDIVIDUAL I DOCTRINA DEL LLIURE CANVI
XI.1.
Les dues màximes que formen la doctrina plegada en aquest
assaig:
a)que
l'individu no és responsable davant la societat per les seues accions
en la mesura que aquestes només concerneixen els interessos de la
seua pròpia persona. Consell, instrucció, persuasió
i bandejament són les úniques mesures per les quals la societat
pot expressar justificablement l’aversió o desaprovació de
la seua conducta.
b)que
per les accions que són pedudicials als interessos dels altres,
l’individu n’és responsable, 1 pot ser sotgés a punicions
jurídiques i socials, si la societat és de l'opinió
que l'una o l'altra mena són requerides per a la seua protecció.
XI.2.
Objeccions
a la segona màxima:
1.Quan l'individu a la recerca d'un objecte legítim, necessàriament
i per consegüent legítimament, causa un mal o una pèrdua
als altres o intercepta un bé que tenien una esperança a
raonable d’obtenir.
2. El comerç com a acte social. Lliurecanvisme: la millor manera
d'assegurar la barator i la bona qualitat de les mercaderies és
deixar en tota llibertat els productes i els venedors sota l'única
limitació de concedir igual llibedat als compradors deproveir-se
on els plaga.
b)precaucions
per tal de protegir els que treballen en ocupacions perilloses. XII.
INTERVENCIÓ LEGÍTIMA DE LA SOCIETAT XII.1.
Una de les funcions indiscutibles del govern és prendre mesures
contra el crim abans que es cometa, així com detectar-lo i punir-lo
un cop perpetrat. Nogensmenys, és més fàcil que s’abuse
de la facultat preventiva del govern en perjudici de la llibertat que de
la seua funció punitiva. XII.2.
Igualment és una de les missions pròpies de l’autoritat pública
la prevenció dels accidents. Nogensmenys, quan no hi ha una certesa
sinó solament un perill de prendre mal, només la persona
interessada pot jutjar la suficiència del motiu que impel·leix
a córrer el risc. Hauria d’ésser només advertit el
perill, no impedit a la força d’exposar-s’hi. XII.3.
Models
possibles de regulació a)la
precaució de retolar una droga amb mot expressiu del seu caràcter
perillós pot aplicar-se sense una violació de la llibertat. b)El
”testimoni previ” de Bentham. Hom podria prendre precaucions semblants
de cara a la venda de productes que pogueren ésser emprats amb finalitat
criminal.
XVII.4.
Crec que és perfectament legítim el fet que una persona que
haja estat condemnada per un acte de violència envers els altres
sota la influència de l’alcohol puga ésser sotmesa a una
restricció jurídica especial, inherent a la seua persona. XVII.5.Una
persona pot ser objecte de punció jurídica si per raó
de l’ociositat o per raó de qualsevol altra causa evitable deixa
d’acomplir els seus deures envers els altres. XVII.6.
Igualment hi ha molts actes que, essent només directament noïbles
als propis agents, no haurien de ser iterdits per la llei, però
que, si són executats públicament, constitueixen una violació
de les bones maneres i, entrant doncs dins la categoria dels delictes
contra altre, poden ésser prohibits. XIII.PAPER
INTERVENCIONISTA DE L’ESTAT En
els casos de comportament personal en principi blasmable, però exclosos
de la prevenció o del càstig per part de la societat per
mor del respecte a la llibertat, ¿haurien de ser altres persones
igualment lliures d'aconsellar-lo o d'instigar-lo?: 1.
Si permetem que els individus, en allò que només els concerneix,
obren com millor els semble al seu propi risc, han de ser així mateix
lliures de consultar mútuament el que convé fer, de bescanviar
opinions i de donar i rebre consells. Tot el que és permès
de fer, ha d'ésser permès d'aconsellar. 2.
La qüestió només esdevé dubtosa quan l'instigador
obté un benefici personal del seu consell. Exemples: a.
En el cas de la fornicació i el joc hi ha arguments a favor de totes
dues postures: l) en pro de la tolerància
hom podria dir que el fet de dedicar-se professionalment a una activitat
i de guanyar-se la vida mitjançant el seu exercici no por fer criminal
un acte que altrament hauria estat admissible.
2)
en oposició, no s'haurien de permetre, la qual cosa els obligaria
a rutllar amb un cert grau de secret i misteri. b.
En les operacions ordinàries de compra i venda, l'interès
dels comerciants a fomentar l’intemperància és un perill
real i justifica que l’Estat impose restriccions i exigesca garanties. 3.
Una altra qüestió és la de saber si l’Estat, tot i permetre-la,
hauria de descoratjar indirectament la conducta que considera contrària
als millors interessos de l'agent: 1)Gravar
els estimulants amb la sola intenció de dificultar la seua obtenció
és una mesura que només és diferent en grau de la
seua totalprohibició i només
fóra justificable si aquesta ho fos. 2)És
deure de l'Estat considerar, en l'establiment d'impostos, quines són
les mercaderies de les quals els consumidors poden prescindir més
i a fortiori de triar preferentment aquelles l'ús de les
quals considera clarament nociu. 4.
És convenient de restringir l'autorització de venda d’aquestes
mercaderies: a)persones
de reconeguda o garantida respectabilitat de conducta, b)decretar
les reglamentacions relatives a les hores d’obertura i tancament necessàries
per a la vigilància pública. c)Retirar
la llicència a l’establiment si per la complicitat o incapacitar
del seu encarregat s'hi produeixen contínuament aldarulls o si s’esdevé
un lloc de reunió per a tramar i preparar accions delictives. XIV.PARADOXES
DE LA LLIBERTAT XIV.l.
Les persones no estan obligades a complir els compromisos que a)violen
els drets de tercers, b)els siguen lesius. XIV.2.
El principi de la llibertat no pot permetre de cap manera que un
hom siga lliure de no ser lliure. No és llibertat tenir la possibilitat
d'alienar la pròpia llibertat. XIV.3.
No hi ha cap mena de contractes o compromisos, tret d'aquells que
es refereixen a signes o valors monetaris, dels quals hom por gosar afirmar
que en ells no hi hauria d'haver en absolut cap llibertat de retracció.
El que afirma Humboldt del matrimoni. XV.
COMPROMÍS I FELICITAT XV.1.
Quan una persona ja sia per una promesa expressa o por la seua conducta
ha encoratjat una altra a confiar que seguirà obrant d'una certa
forma, a crear espectatives i càlculs i a jugar-se una part del
seu pla de vida en base a aqueixa suposició, aquesta circumstància
li origina un nou seguit d'obligacions morals envers aqueixa persona. XV.2.
Aquestes obligacions no poden requerir el compliment del contracte a tota
costa en detriment de la felicitar. XV.3.
Com manté Von Humboldt deuria d’haver llibertat jurídica
de les parts a rescindir el contracte. (Endemés Mill sosté)
que no hauria de suposar cap diferència pel que fa a la llibertat
moral. XVI.
DRETS DE LES DONES I ELS INFANTS XVI.1.
L’Estat,tot
respectant la llibertat de cadascú en allò que li toca especialment,
està obligat a mantenir un control atent sobre l'exercici
de qualsevol poder que li permeta de tenir sobre els altres. 1.el
poder
quasi despòtic dels marits sobre les mullers, car res és
més necessari per a l'eliminació completa del mal que les
dones tinguen els mateixos drets i roben la mateixa protecció de
la llei que totes les altres persones, 2.el
cas dels infants
certes incorrectes nocions sobre la llibertat constitueixen un obstacle
real al compliment dels deures per part de l'Estat. Un dels deures
més sagrats dels pares, després de fer venir al món
un ésser humà, és donar-li una educació
per tal d'acomplir bé el seu paper en la vida tant envers els
altres com envers si mateix. 3.Si
s’admetés d'una vegada el deure d'aplicar el principi de l'educació
universal, hom posar-la fi a les dificultats existents sobre A)quines
matèries ha d'ensenyar l'Estat i B)com les hauria d'ensenyar. A)
Per tal d'impedir que l’Estat exercís unainfluència
inescaient sobre, l'opinió, els coneixements requerits per a
aprovar un examen: a.parts
merament instrumentals b.limitaren
als fets 1 a la ciència positiva exclusivament c.els
exàmens sobre religió, política i altres temescontrovertits
no haurien de versar sobre la veritat o la falsedat de les opinions sinó
sobre el fetpositiu de l'existència
d'una determinada fonamentació, i les autors, les escoles o esglésies
que la mantenen. B)
L'instrument per assegurar el compliment de la llei no podria ser altre
que un sistema d'ensenyaments públics. 4.
(Mill) desaprova que la totalitat o gran part de l'educació de la
gent es trobe en mans de l'Estat: 1.Tot
el que s’ha dit sobre la importància de la individualitat de caràcter
i la diversitat d'opinions i modes de conducta implica, amb la mateixa
importància indicible, la diversitat d’educació. 2.La
universalitat de l'escola pública no és més que un
mer ardit a fi d’afaiçonar les persones unes igual que les altres. 3.Una
educació establerta i controlada per l'Estat, per si de cas existís,
hauria de ser-ho com una d'entre tantes experiències competitives,
portada a terme amb la intenció de constituir un exemple un estímul
per tal de mantenir les altres escoles fins a un cert nivell d'excel·lència. 4.Si
el país conté un nombre suficient de persones qualificades
per a ensenyar sota els auspicis del govern, les mateixes persones estarien
en situació i disposició de donar una educació
igualment bona, basada en el principi voluntari. XVII.2.
Les objeccions a la intromissió governamental: 1.Quan
és probable que els individus facen millor que el govern la cosa
en qüestió. 2.En
molts casos, bé que és possible que els individus no facen
quelcom determinat tan bé, en general, com els funcionaris del govern,
és de fet desitjable que ho facen a totes passades com a mitjà
de la pròpia educació mental, com a mode d’enfortir llurs
facultats actives, d'exercir llur judici i d’accedir a un coneixement més
aprofundit dels problemes que així estan destinats a resoldre. 3.El
gran mal que suposa acréixer innecessàriament el seu poder: a.converteix
cada vegada més la part més activa i més ambiciosa
de la col·lectivitat en paràsits del govern. b.el
públic estria mal preparat per a criticar o controlar el mode
de funcionament de la burocràcia. XVIII.
SOCIETAT CIVIL I GOVERN XVIII.1 Criteri:
la disseminació de poder més gran possible, congruent
amb l'eficàcia però, la centralització d’informació
i la seua difusió més grans possibles des del centre. XVIII.2
El
valor d’un Estat no és sinó el valor dels individus que el
componen: un Estat que empetiteix els seus homes a fi que siguen instruments
més dòcils en les seues mans fins i tot amb fins beneficiosos,
es trobarà que amb homes esquifits no es pot fer gran cosa. ã
Neus Vicens Morant, 2001.
Límits:
XVII. PODER DEL GOVERN I
LLIBERTAT INDIVIDUAL