comediants britànics. Això va fer que de molt menut es pujara als
escenaris
i aprenguera l'ofici.
Cap al 1912 emigrà als Estats Units, on va treballar per a la
productora
Keystone en "Xarlot periodista" (
Making a living, Henry
Lehrman, 1914),
creant així el personatge que el faria famòs, fins al punt de
confondre's
amb la seua personalitat.
Cal distingir l'etapa d'aprenentatge (fins al 1920), on roda uns
cent curts
sense descans com a actor i per a distintes productores, de l'època
de
director-actor, a partir de la creació, el 1919, de la United
Artists (junt
a David W.Griffith, Mary Pickford i Douglas Fairbanks), on dirigeix,
protagonitza i composa la música de les seues pel.lícules. En
aquesta etapa
dilata els intervals entre pel.lícules (apenes deu en quaranta anys)
degut
al rebuig del cine sonor, ja que la comicitat de Xarlot es basava en
el
gest, i la seua vida personal, sacsejada per fracassos matrimonials,
escàndols i demandes de paternitat.
La seua flmografia, als Estats Units, consta de:
-A woman of Paris,1923, melodrama que el públic no reconeix i la
única en
què no actua.
-The Gold Rush,1925, comèdia sobre la febra dels buscadors d'or a
Alaska.
-City Lights,1931, comèdia dramàtica que sonoritza sense diàlegs.
-Modern Times,1935.
-The Great Dictator, 1940,primera pel.lícula parlada on fa una
paròdia de
Hitler (abans de l'entrada en la guerra dels EEUU), i que representa
una
apologia democràtica i pacifista.
-Monsieur Verdoux, 1947, drama satíric sobre un home que es
converteix en
assassí de dones per tal d'alimentar la seua família i representa
una
crítica al bel.licisme de l'època.
-Limelights, 1952, melodrama ambientaten el món del circ.
En la dècada dels 50 es va exiliar a Europa degut a certs fracassos
comercials, el seu cine cada volta més crític amb el sistema de vida
nordamericà, i l'acusació de comunista per part del maccarthisme.
A l'exili va filmar:
-A king in New York, 1957, què és una crítica a la societat
nordamericana.
-A Countess from Hong Kong, 1967.
Quant al personatge de Xarlot val a dir que és un supervivent de la
fam, un
captaire d'estima, què tracta d'imitar els modals burgesos(trje,
bastó i
barret), víctima de les circumstàncies i posseïdor de bons
sentiments.
Representa l'etern perdedor i és expressió d'una filosofia de vida
profundament humanista.
Quant a Temps Moderns, Chaplin es va envoltar de secret en la seua
preparació. Començà rodar-la en 1935 i acabà en 1936, i va pensar
titular-la
"Les masses" o "54632" (número d'un obrer
qualsevol d'una gran fàbrica). És
una pel.lícula que s'enmarca dins el gènere del burlesc, i el seu
context
històrico-social comprén la convulsió de la depressió econòmica,
l'ascensió
del feixisme, i sobretot l'estadi taylorista i fordista de la
industrialització, què duu a una nova concepció del treball. Com a
anècdota
curiosa val a dir que a cusa de la crítica que planteja, a Alemanya
i a
Itàlia fou prihibida.
La temàtica de la pel.lícula és una crítica al treball alienant i a
la
productivitat en la societat capitalista. Més que una crítica a la
industrialització com a tal, crítica el treball en cadena, la
màquina que
estalvia temps, la massa treballadora com a ramat, l'atur, etc,a
través de
la història d'un obrer al qual l'automatisme condiciona els seus
gestos fins
i tot fora del treball.
S'hi veu certa complicitat amb les organitzacions obreres,
concretament en
la seqüència on Xarlot es troba una bandera roja i l'enarbola davant
una
manifestació de vaguistes, però, tot siga dit, també s'ha apreciat
com una
burla.
La pel.lícula pot considerar-se contemporànea en tant i en quant,a
poc que
s'aprofunditze, critica el mode de treball que prima la
productivitat
respecte la creació, i les coseqüències deshumanitzadores que per
l'individu
té el pretés progrés tècnic i industrial a les societats actuals.