|
El teatre català de l'absurd Manuel de Pedrolo
Biografia de Pedrolo Enllaços
Biografia de Manuel de Pedrolo en català
El 1935, es va traslladar a Barcelona, i va ingressar a l'Institut Balmes amb l'objectiu d'acabar el batxillerat. La seva intenció era fer la carrera de metge, però amb l'esclat de la guerra civil espanyola, es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Però no va poder defugir la guerra: va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona, ciutat on finalment es va quedar. Però el van tornar a mobilitzar, aquesta vegada amb destinació a Valladolid on va escriure la seva primera novel.la, inèdita i qualificada per ell mateix "de molt dolenta". Des del primer moment va escriure en català, llengua que va mantenir en tota la seva prolífica obra, a pesar de la censura que va haver de patir i les dificultats per publicar que va tenir en els primers anys. De tota manera, va aconseguir, gràcies a la seva constància i capacitat de creació, ser el narrador més llegit de la postguerra, a pesar que aquest reconeixement popular no va coincidir immediatament amb els dels cercles literaris i molt menys universitaris. Un cop llicenciat del servei militar de postguerra a Valladolid, va poder tornar a Catalunya, primer a Tàrrega i, finalment, de nou a Barcelona. Entre altres feines, va treballar per a una agència d'assegurances i també per a una agència de publicitat, a més de fer d'investigador privat, ocupació que sovint s'ha relacionat amb algunes de les seves novel.les policíaques i que ell havia desmentit, atès que s'havia dedicat només a fer informes sense cap importància, segons les seves paraules. El 1946, ja casat i establert definitivament a Barcelona, va començar a escriure amb regularitat. Va canviar novament de feina, va fer d'assessor literari, traductor, corrector de textos i altres feines editorials. Malgrat tot, va continuar vivint aïllat dels cercles literaris catalans de la postguerra. L'any 1949 va publicar el seu primer llibre: Ésser en el món, un poemari editat per Torrell de Reus que va passar completament desapercebut. El fet de col.laborar a la revista Ariel li va permetre entrar en contacte amb altres escriptors. El 1953 va publicar el recull de contes: El premi literari i més coses. Amb la novel.la Estrictament personal va guanyar el premi Joanot Martorell 1954, el mateix any que començaria un intens període com a dramaturg i que tancaria voluntàriament, després d'ua fecunda producció, a finals de la dècada dels anys setanta. Es pot ben dir que durant més de quaranta anys Manuel de Pedrolo no va parar mai d'escriure i de publicar. Va provar tots els gèneres: poesia, teatre, novel.la, assaig... La seva bibliografia de creació va arribar a superar el centenar de títols. Però on el seu treball va sobresortir, en qualitat i en quantitat, va ser en la novel.la, amb l'explotació dels temes propìs del novel.lista: la solitud, la incomunicació, la vida sense sentit... Els recursos que va utilitzar van ser sempre variats, així com les tècniques: psicologia, simbolisme, policíaca... Per circumstàncies editorials i de difusió audiovisual i per la seva incorporació com a lectura a l'ensenyament, la seva obra més llegida, i també la més venuda, ha estat, i ho continua sent, Mecanoscrit del segon origen. La seva obra és equidistant als dos corrents que van marcar la narrativa mundial de la postguerra: el conductisme i l'existencialisme. L'element trascendent, de vegades, l'empenyia cap al simbolisme, com és ara a Totes les bèsties de càrrega, considerada una de les millors novel.les del corpus pedrolià, on narra l'opressió d'un poble aclaparat per una burocràcia inhumana i absurda en contrast amb una voluntat de supervivència. En d'altres ocasions, el testimoniatge li va exigir un fresc fenomènic com, per exemple, es pot videnciar a Si són roses floriran. A pesar de la seva prolífica creació, el ritme de publicacions no sempre va respondre a la seva oferta, sobretot perquè, a causa de la censura, moltes de les seves novel.les no van poder ser publicades en el mateix moment que les escrivia. Així, per exemple, novel.les escrites l'any 1952, com Cendra per Martina, no es van poder publicar fins al 1967. A partir de 1963, va comenár un cicle ambiciós pel seu plantejament. Es tracta de la sèrie inacabada Temps Obert, de la qual va escriure onze novel.les, amb un mateix personatge de protagonista, Daniel Bastida, un símbol de les possibilitats infinites de realizació que té cada persona i que un fet fortuït pot despertar. El cicle dóna fins a nou possibilitats diferents, a partir que un fet conflictiu -un bombardeig- modifica una mateixa situació original, que Pedrolo desenvolupa en les novel.es Un camí amb Eva, Se'n va un estrany, Falgueres informa, Situació analítica, Des d'uns ulls de dona, Unes mans plenes de sol, L'ordenació dels maons, No en tenim prou amb la primavera i Pols noves de runes velles, que conformen el 'primer llibre'. El 'segon llibre' incomplet, parteix de la novel.la Un camí amb Eva i de la segona situació conflictiva que es bifurca en dues novel.les: Cartes a Jones Street i "Conjectures", de Daniel Bastida. Atret per la novel.la de gènere policíac, tot i que no s'hi va dedicar especialment com a autor, va acabar dirigint la col.lecció La Cua de Palla, d'Edicions 62, una col.lecció que va reunir els mestres del gènere com Hammett, Chandler o Simenon i que va comptar amb traductors com Joan Oliver o Maria Aurèlia Capmany. Va ser un impulsor del gènere en català amb la intenció i la confiança que aquesta branca editorial faria guanyar lectors en català. També el conte és destacable en la producció de Manuel de Pedrolo, tot i que no tan extens com la novel.la. Va col.laborar com a articulista en nombroses publicacions de l'època i va traduir al català molts dels autors anglosaxons de més prestigi com William Faulkner, John Dos Passos o Henry Miller. Manuel de Pedrolo va tenir una gran influència sobre determinats sectors de la societat dels setanta i vuitanta, no solament com a escriptor sinó també com a personatge públic, per la seva exemplar i insubornable actitud cívica i crítica a la vegada amb el desenvolupament polític dels partits catalans. Sempre es va declarar independentista i va recollir aquesta idea en nombrosos dels seus articles. La seva integritat moral i el seu catalanisme mai no es van descontradir. La seva immensa feina com a escriptor va veure's recompensada en diferents ocasions amb premis literaris com el Víctor Català, el Sant Jordi o el Prudenci Bertrana. El 1979 va ser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Va ser també membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, institució que durant sis anys, del 1984 al 1989, va convocar el premi Mecanoscrit adreçat a escriptors joves. El 25 de juny de 1990, a causa d'un càncer, va morir a la ciutat de Barcelona.
Manuel de Pedrolo (L'Aranyó, 1918 - Barcelona, 1990). Novelist, playwright, poet and translator. He was one of the most prolific writers in contemporary Catalan literature. He worked in all literary genres and contributed articles, stories and essays to the majority of Catalan reviews of his time. He published more than a hundred works, mainly in prose, with works such as Cendra per Martina (Ash by Martina) and Totes les bèsties de càrrega (All the Beasts of Burden) and the cycle of novels Temps obert (Open Time). The novel Manuscrit del segon origen (Manuscript of the Second Origen) was one of the most widely-read books during the 1970s. Censorship during the Franco dictatorship partly conditioned his career. The first editions of his work were systematically cut and ten entire books were prohibited. He was a highly versatile writer, and also translated works by John Dos Passos, Jean-Paul Sartre and William Faulkner, amongst others, and was also director of the collection of detective novels "La Cua de Palla". He received several literary prizes, amongst them the distinction of the 1979 Award of Honour in Catalan Letters. He was a member of the Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (Association of Catalan Language Writers), an institution which, between 1984 and 1989 awarded the Mecanoscrit literary prize for young writers.
Representacions d’obres de Pedrolo ací http://www.joc-actors.com/currinoies/mongau2.htm http://www.mallorcaweb.com/mag-teatre/muntatges/parasceve.html
Representacions d’obres de Pedrolo a l’estranger http://www.oobr.com/top/volFour/four/1005caughtc.html
Obres desconegudes com Aquesta nit tanquem, personals. http://www.caatlleida.com/bic/88/la-calaixera.htm
Enllaços amb informació sobre teatre http://www.diba.es/iteatre/info.html
Altres: IES Manuel de Pedrolo de Tàrrega http://www.xtec.es/recursos/astronom/articulos/index.htm
|