|
Santa Maria de la
Murta naix a partir del reagrupament d'algunes ermites esparses per
la vall, de les quals arribaren a relacionar-se onze. El prolongat
assentament dels ermitans va afavorir que l' ;alzireny Arnau Serra,
amb llicència del rei Pere el Cerimoniós, els fera donació de les
seues terres de la Murta, quedant obligats a formar una comunitat
per poder accedir a la seua possessió.
Després de professar a
Xàbia com a monjos de Sant Jeroni se'ls va concedir, mitjançant la
butla de Gregori XI, l'oportuna llicència eclesiàstica per a fundar
un monestir en aquest paratge.
La fundació del monestir de
Santa Maria de la Murta cal situar-la a cavall entre els segles XIV
i XV, època de gran esplendor de 1'orde de Sant Jeroni que va
facilitar la seua propagació per l'antic regne de València. |
|
La comunitat va
nàixer sota la protecció de l'important monestir de Sant Jeroni de
Cotalba (Gandia), que envià a la Murta el seu prior fra Doménec
Lloret, el qual, acompany at de cinc monjos més, començà les obres
de la nova casa. La construcció del convent, segons les dades
disponibles, està planificada basant-se en l'organització dels
monestirs de l'antiga congregació benedictina, donant
prioritat a l'església i situant la resta de les dependències al
voltant d'un claustre central, segons un sistema estricte
perfectament resolt.
De la primitiva obra quasi no queden
restes, perquè patiren contínues reformes, sempre limitades per
l'estretor de l'espai i els escassos recursos de la comunitat. No
obstant gràcies als favors de la família Vich, es v a gaudir d'un
període d'esplendor en què es va construir una nova església i la
imponent mola de la torre dels Coloms. Durant els segles XVII i
XVIII, es va ampliar i miliorar tot el conjunt del
cenobi.
Fins al segle XIX va ser un estimat centre religiós i
cultural, visitat per pontífexs, cardenals, bisbes i reis entre
altres. Amb la segona desamortització el monestir va ser exclaustrat
i passà a mans privades. S'inicia el procés d'espoliació
dels seus béns fins a la total ruïna, agreujada aquesta per la
poderosa natura, que pugna per recuperar els seus
dominis.
L'any 1989 l'Ajuntament va adquirir el paratge i el
1995 es van iniciar les primeres excavacions per poder elaborar un
pla director encaminat a recuperar les històriques
ruïnes. |