Diagnòstic de la societat actual.

 

Un nou model econòmic caracteritzat pel creixement sense ocupació:

 

·      El creixement econòmic que actualment s’està produint mitjançant la liberalització dels mercats, ha anat en detriment del benefici de les empreses transnacionals i no està garantint el manteniment en termes globals del treball.

·      S’està produint la deslocalització de l’ocupació del Nord cap a la Perifèria així com la desaparició del treball autònom, de la petita activitat econòmica i en general de la seua creixent precarització.

·      La separació de l’economia financera respecte de la real amb el creixent component especulatiu, afavorit per la lliure circulació de capitals, que propicia l’accelerat traspàs de grans sumes de riquesa d’una àrea a altres del planeta, sense cap control polític.

 

El nou model de creixement econòmic no resol els problemes de desigualtat social i econòmica, provocant pel contrari greus desequilibris socioeconòmics:

·      Descomposició i empobriment de gran part de les societats de la Perifèria, del Sud i de l’Est.

·      Creació de l’Europa fortalesa, en endurir-se les polítiques d’immigració, les condicions de permanència, es provoquen situacions de gran tensió en les metròpolis amb població no autòctona que deriven en sentiments i brots racistes i xenòfobs.

·      La pressió migratòria és l’expressió del desequilibri entre població i recursos: migració des d’on la població creix fins on creixen els recursos.

·      Els països del sud estan transferint recursos econòmics als del Nord mitjançant el pagament del deute extern, cosa que provoca el seu progressiu empobriment, esdevenint un mecanisme més d’explotació dels més dèbils.

·      Apareix la ciutat dual amb sectors rendistes i sectors exclosos.

 

El nou sistema global no es capaç ni de generar entitats supranacionals de control polític i les polítiques nacionals, l’Estat del Benestar, estan perdent el seu paper davant la pressió de la mundialització:

·      Les Nacions Unides juguen cada vegada més clarament, el paper de policia dels interessos d’occident.

·      L’Estat del Benestar es desmunta perquè és un impediment per poder competir en igualtat de condicions en el lliure mercat mundial. El Fons Monetari Internacional adjudica la recessió econòmica que estem travessant, a les elevades despeses socials i a la rigidesa laboral.

·      Trencament del pacte social així com el trencament de les parts que el sustentaven: la democràcia esdevé partidocràcia de majories i els sindicats s’han convertit en ens burocratitzats.

 

Aquest funcionament mundial incrementa els problemes ecològics i de sustentabilitat, el medi ambient es troba en perill.

 

 

·      En sols 20 anys, i sense que s’haja generat treball net, una minoria de la humanitat està destruint el 80% de la biomassa del planeta.

·      El present model és basa en l’acumulació, provocant grandíssims desequilibris ambientals així com el consum de recursos energètics no renovables; cal afegir, les conseqüències mediambientals provocades per l’extrema pobresa del Sud.

·      Les metròpolis al nord i les megalòpolis al sud, esdevenen illes de calor i contaminació.

 

            La nova pobresa

                  Podem parlar actualment d’un nou tipus de pobresa donat que:

·      Es constata que des de la crisi de 1.970, l’avanç del desenvolupament econòmic provoca que cada vegada les diferències cresquen més. (Nord ó Sud).

·      La pobresa està afectant també als països industrialitzats, és l’anomenat Quart Món. Les polítiques neoliberals són en gran part responsables.

·      No podem parlar de pobresa i subdesenvolupament sense parlar de medi ambient. Les conseqüències mediambientals van lligades a l’explotació del medi ambient de manera desmesurada fruit de la pressió del deute extern, posant en perill el futur de l’existència humana.

 

            Creixement front a desenvolupament

Podem diferenciar entre creixement, que remet a quantitat, i desenvolupament que implica qualitat i relació entre i amb les persones com a subjectes i no com a coses. El sistema actual a la llum de la caracterització feta anteriorment funciona en termes de creixement i no de desenvolupament:

·      Creixement econòmic: sustentat en l’explotació de l’home per l’home. Separació de la plus-vàlua.

·      Creixement ecològic: consistent en la producció i el consum. Extracció de recursos naturals i creació de residus no assimilables pel medi natural.

·      Creixement cultural. basat en la reproducció del caràcter de poder mitjançant el control de les consciències possibilitant un desenvolupament unilateral de la personalitat que reprodueix el status quo.

 

            Aquesta realitat social,econòmica i política que estem vivint es perpetua a partir d’uns mecanismes ideològics legitimadors, els quals funcionen a partir de l’ocultament de les desigualtats socials i les causes d’aquest sistema desigual on el nord controla i decideix i la perifèria es sotmet a les decisions del mercat i s’endeuta cada vegada més. Aquestos mecanismes es vehiculen a partir de la cultura, travessada avui per dos esdeveniments: el pensament dèbil i els Mass Mèdia.

 

            El pensament dèbil sorgeix darrere de la crisi de les ideologies, adequant-se a la desvertebració social que vivim i sense referència a un projecte polític global. Per altra, part els mitjans de comunicació es dediquen a transmetre informació que pretén no una comunicació fluïda i multidireccional sinó pel contrari, manipular la informació, donar-li forma, per tal de modelar els comportaments dels subjectes, esdevenint un nou poder, el poder mediàtic.

 

Aquestes constatacions cal enquadrar-les en la crisi de l’Estat de Benestar propiciada per l’aparició de l’atur estructural que provoca, com dèiem al principi, un creixement sense ocupació.

 

1.2.-Fonamentació sociopolítica.

        Assistim a un temps de desestructuració social degut a que allò que donava cohesió, la modernitat, l’hem deconstruïda. Ens trobem davant una societat esclatada en múltiples fragments. El canvi fonamental ha estat la separació del món tecnològic-econòmic dominat per la raó instrumental del món simbòlic de les representacions. En lloc d’un universalisme, tenim, per un lloc, una globalització del món tècnic econòmic i per altre, una fragmentació del món cultural en identitats (Touraine). Les cultures van desapareixent essent reemplaçades pel mercat i per les identitats, resultant impossible la comunicació intercultural. La política que era abans el sistema mediador, que definia les regles del joc, les lleis, els sistemes educatius...tot allò que organitzava i vinculava entre si pràctica, tècnica i símbol, ha perdut la seua capacitat de vincular; ens trobem en un món escindit en dos, un món esclatat on prevaleix el procés d’afirmació sobre el de comunicació: està desapareixent la consciència de ciutadania, és a dir, una redefinició de la política que puga reunir i cohesionar.

 

Fruit d’aquesta escissió entre el món tecnoeconòmic del cultural o simbòlic, ens trobem amb tota una floració d’elements irracionals, com una espècie de simbolismes a la deriva... Per a que siga possible restablir els vincles entre valors i les pràctiques necessitem reconstruir un control social i polític sobre l’economia i la tecnologia que done la base per reconstruir una nova intersubjectivitat.

 

Hem de ser conscients de la il·lusió que acompanya al fenomen de mundialització associat a la idea de progrés, d’universalització que en realitat sols afecta al sistema de mercat; com en un món quasi totalment racionalitzat i estructurat des de les noves xarxes mundials, lluny de possibilitar-se més comunicació i més unitat es produeix més jerarquia, més distància i més dominació.

 

La fragmentació de les cultures té el risc de que el procés de reafirmació prevalesca sobre el de comunicació produint-se la eliminació de tot discurs polític o de l’articulació d’una “solidaritat cívica universal” (Habermas) que propície la solució dels problemes globals. Aquest projecte habermasià té com a destinataris els membres actius de una societat civil que transcendeix les fronteres nacionals.

 

Les cultures són representacions diverses d’una cultura que ja no està unificada ni respecte a la societat ni respecte als individus; així podem dir que cada col·lectiu educatiu, laboral , ètnic, regional o local té les seues pròpies identitats; l’individu també ha perdut la seua integritat, de manera que, tampoc es capaç d’articular un conjunt d’identitats coherentment. Junt a aquest mosaic irracional social i personal, cal afegir un element que de manera transversal ens afecta a tots: la cultura mediàtica que crea la major confusió en propagar uns significats que aparentment ens unifiquen i realment el que fan és homogeneïtzar-nos: ens buiden de tota identitat i per altra part, amb la fal·làcia que la informació és coneixement, el que ens transmeten és passivitat i distàncies irreconciliables a causa de l’atomisme que propicien.

 

Ens trobem en una situació on la massificació, és el condicionant perfecte per a que albergue l’anòmia, la passivitat, les identitats mediàtiques, en definitiva la llei del mercat. Tot açò provoca no sols el sorgiment de problemes socials sinó a més a més la impossibilitat de resoldre´ls definitivament donat que són generats pel mateix sistema.

 

            Assistim a una època post-nacional, on l’estructura Estat cada vegada pot garantir menys els serveis als ciutadans i el seu objectiu prioritari, el control de la llei i l’ordre. I malgrat tot l’Estat o qualsevol autoritat pública que represente l’interés públic ens és ara més necessària que mai davant les injustícies socials i ambientals causades per l’economia de mercat. El problema en aquestes dècades no ha estat com multiplicar les riqueses de les nacions sinó com distribuir-les en benefici de tots els habitants de la terra (Hobsbawm).

 

            Les polítiques del nou mil·lenni tindran que dedicar-se a la distribució social donat que a jutjar per les dècades anteriors no és el mercat qui ho puga fer. El destí de la humanitat els propers segles dependrà de la restauració d’autoritats públiques que vetllen pel benestar comú.