La lluita pel poder
per Rebeca Valenciano Berlanga
Hui en día, el poder domina el món. El poder ho és tot. La major part de desgràcies que ocorren en totes parts del planeta, tant a nivell local com mundial, són conseqüència directa de les ànsies i la necessitat urgent per aconseguir el poder i el control. L´exemple més clar que trobem són les guerres: la guerra de L´Iraq, provocada per la “necessitat” de derrotar un règim per tal d´implantar el poder occidental; o la Guerra de l´Afganistán, on milers de persones dividides en dues comunitats es deixen la vida cada día per tal d´aconseguir el poder sobre el què consideren el seu territori. Ambdues deixen clara la necessitat de domini de l´èsser humà. Però no només les guerres són una demostració clara dels conflictes que es mantenen al món ; en un entorn que resulta proper a tots nosaltres, trobem habitualment notícies al voltant de persones que són assasinades de forma inexplicable per a la raò humana per conflictes que aparentment no tindríen importància, o inclús per les seues pròpies parelles o famílies, simplement pel fet de creure que poden tindre el poder sobre l´altra persona, que la poden controlar i dominar. Una lluita no per un poder material, com en el cas de les guerres, sinò per una necessitat de domini personal.Però per qué eixa necessitat de poder? És una característica innata de l´èsser humà o ens vé imposada per la nostra educació, mode de vida o religió? Més bé, podríem parlar de la primera idea. Encara que en un principi podríem pensar que el món occidental i capitalista (l´anomenat Primer Món) es qui s´imposa o intenta imposar la seua mentalitat i educació a la resta de la humanitat, bé és cert que no només és així. La lluita per aconseguir el domini no només es produeix en aquest sentit de “grans” envers “menuts” sinò també en altres formes, com les lluites entre les persones d´un mateix país o regió, que lluiten entre elles per tal d´aconseguir que la seua idea, postura política, religió, o qualsevol que siga la causa, s´impose sobre la resta de la gent, arribant en els casos més extrems al terrorisme o les guerres civils. A Espanya tenim la prova d´això: ETA assasina a persones innocents per tal de “defendre” el seu ideal d´ independència coste el que coste, i ni tan sols els intents frustrats d´aconseguir la pau mitjançant treves poden imposar-se sobre la voluntat de poder. Tots aquests problemes resulten quasi impensables en ple segle XXI, on l´educació i el desenvolupament de la humanitat és infinitament major que segles enrere. Però, per contra, el nombre de conflictes és el mateix i inclús major que en èpoques anteriors. Les persones hauuríen de ressoldre´ls amb la voluntat, amb l´enteniment i la unitat de la humanitat. L´èsser humà és la causa i conseqüència del gran nombre de conflictes que hui en día existeixen al món. Però també només en ell, en l´èsser humà, recau la responsabilitat d´aconseguir solucionar els seus conflictes i que el món on viu siga millor. Què podrà més, la voluntat o el poder? Potser l´èsser humà és el pitjor enemic d´ell mateix.
