Mig Segle del Col.legi Nacional Santa Bàrbara de Benifaió

FOTO DEL COL.LEGI NACIONAL SANTA BARBARA EN 1944.

 

La história del Col.legi Nacional Santa Bárbera de Benifaió, comença en el que féu un dia memorable per al nostre poble. L´u de desembre de l´any 1929 s´inaugurava el nou mercat municipal, s´estrenava l ´himne a Benifaió i es posava la primera pedra al que seria "Grupo Escolar Hernández Malillos".

A l ácte assistiten les primeres autoritats locals, presidides per l´alcalde Juan Fontabella, l´alcalde de València senyor Marqués de Sotelo, el Governador Civil senyor Hernàndez Malillos, el rector de la Universitat Joaquin Ros, l´arquebisbe de València D. Prudencio Melo i l´arquitecte de l´obra senyor Emilio Artal.

Junt a la primera pedra es deposità una arqueta amb l´acta firmada per les autoritats, junt a exemplars de "El Mercantil Valenciano" i "La correspondència de València", amb un lot de monedes de plata de l´època.

El projecte de l´arquitecte municipal Sr. Artal, constava de piscina, biblioteca, saló d´actes, pati de recreu i jardí. El valor global d´aquesta obra era, inclosa la construcció i urbanització dels terrenys, d´unes quatre-centes mil pessetes, pessetes d´aleshores, és clar.

La realització de l´obra s´allargà, per diverses causes, entre altres la guerra civil, i la nova escola amb el definitiu nom "Santa Bàrbera" fou finalment inaugurada el 20 de febrer de 1944, essent alcalde de Benifaió Enrique Galdón.

L´acte de la inauguració fou també una important data per a l´època, s´inaugurà el monument als "Caidos" en la plaça aleshores de José Antonio i després la comitiva es traslladà al nou col.legi, on es procedí a la seua benedicció i inauguració per les autoritats assistents.

En aquests cinquanta anys de vida escolar, el Col.legi Nacional Santa Bárbara, ha vist passar per les seues aules a un nombrós i enyorat nombre de ja mítics mestres d´escola, que seria llarg enumerar, i com no, de xiquets i xiquetes que han aprés en aquest mig segle de vida la dificil tasca per a aconvertirse en adults en el mon de la cultura.

F. Beltrán.