Jaume Muñoz,

Vic, Premsa d'Osona S.A., 2006.

                                                                                                                                                                                                                                     Maria Rosell.

El panorama cultural del nostre país no ens té acostumats a la iniciativa de premis literaris dedicats especialment a les manifestacions del còmic i l'humorístic en les obres de creació. L'ànim que impulsa des de fa cinc anys l'edició del Premi Literari Jaume Maspons i Safont de la ciutat de Granollers és, per tant, una bona notícia rebuda amb optimisme pels lectors que s'acosten a la publicació de les obres guanyadores en la col·lecció de novel·la d'humor i sàtira de la qual Afectes Col·laterals és l'última incorporació.

Podem entreveure alguns recursos de la vessant periodística de l'escriptor valencià Jaume Muñoz Borràs en els fonaments d'una obra on els mateixos contorns del gèneres d'escriptura es difuminen a mode de manifestació híbrida entre l'aplec de relats breus i la novel·la construïda a partir de múltiples perspectives que dissenyen una mena de mosaic impertinent de la realitat. La visió sagaç de l'observador de les catorze vinyetes quotidianes que configuren Afectes Col·laterals pretén donar notícia, amb el distanciament personal que aporta la ironia i amb un notable domini de la tècnica de captació de la curiositat del lector, sobre fets particulars de la societat valenciana de hui en dia; descobrim, per exemple, quina és l'essència de la paella valenciana o alguns mètodes poc habituals, però infal·libles, per a especular amb el sòl i l'habitatge (que sempre podran suggerir innovacions a tots els cansats d'emprar-hi les vies més tradicionals de la il·legalitat). Així mateix, la finalitat pedagògica de les narracions reunides per Jaume Muñoz impregna les diferents reflexions sobre alguns conceptes fonamentals com "matrimoni ideal", "sexe ideal", "seguretat", "separacions eternes" o "virus amorós" pertanyents a l'espai de les relacions de parella. El mòbil de l'acció no és, en canvi, només el de la didàctica entretinguda: hi ha també les prescripcions terapèutiques d'un narrador compromès que ens ofereix desinteressadament tractaments definitius per a deixar de fumar, o més bé, perquè els altres deixen de fer-ho. Aquesta mirada incisiva sobre les misèries domèstiques de tots els dies abasta, a més, una panoràmica molt més àmplia que la continguda dins les nostres fronteres geogràfiques, polítiques i socioculturals: a banda de l'anàlisi dels detalls més locals, hi descobrim alguns dels més grans secrets d'àmbit internacional, realitats misterioses però possibles que deixaran perplex, sens dubte, a més d'un lector despistat, posem per cas, pel que fa a certes circumstàncies colpidores com la que pateix la galeta amb què es va ennuegar Georges Bush l'any 2002 (la cel·la més vigilada de Guantànamo, segons el testimoni del narrador, és la seva, i la crònica detallada de la situació desvela qüestions d'alta política mundial fins ara desconegudes). Amb tot, aquestes radiografies del que ens envolta no mostren exclusivament aquells aspectes del món coneguts per un reduït nombre de persones (les troballes úniques d'un poblat iber sota la zona residencial d'un barri veí, per exemple). Demostren que esdeveniments com els de la suposada substitució de l'Estàtua de la Llibertat per una de sant Vicent Ferrer han estat vicissituds finalment assimilades per tots els ciutadans de Nova York tot però romanen encara inexplicables en tota la seva transcendència: són comprensibles tan sols gràcies al pacte que el lector fa quan s'endinsa en l'univers ficcional i decideix acceptar les regles del joc que aquest proposa. Perquè de regles i de lleis universals se'n parla des de l'inici d'aquesta gran broma literària sobre les certeses i les mentides que amaga la veritat oficial; malgrat tot, es tracta d' una broma seriosa, d'una crítica poc velada als costums dels humans d'aquestos temps, amb afectes, fílies, fòbies i altres sentiments que resulten, sovint, perniciosos al marit, als veïns o a tota una comunitat.

La crítica, cal assenyalar, segueix la lògica de tota argumentació científica que s'organitza en tres parts introduïdes per l'exposició d'una "Tesi", on s'hi arrepleguen els resums que inauguraran, després, cadascun dels relats a mode de "Demostració". Finalment s'hi plantegen unes "Conclusions" d'estil exemplaritzant i aconsellador que potser ajudaran a entendre millor diversos assumptes d'interès general vinculats a la problemàtica al voltant de l'amor de mare (gràcies a les aportacions de la "teoria de la pilota de goma") o la pertinència de conviure amb certes mascotes poc agraïdes.

Jaume Muñoz adverteix, al capdavall, dels efectes secundaris de les nostres decisions sobre l'entorn a través d'una comèdia edificant on l'element sorpresa és l'ingredient protagonista: els personatges van i vénen d'una història a una altra establint-hi enllaços d'allò més inesperats, mentre mostren en cada moment una de les múltiples i pintoresques màscares amb què ens solem disfressar per tal de veure realitzats els desitjos més inconfessables.