La teoria del Big Bang és la teoria amb més acceptació en l’actualitat per explicar el problema de l’origen de l’Univers. El seu raonament es basa en el descobriment fet l’any 1929 per Hubble que les galàxies s’allunyen les unes de les altres a mesura que va passant el temps. Això vol dir que si passàrem la pel·lícula arrere, trobaríem un temps en que totes devien d’estar al mateix lloc exactament, confinades en un punt d’una densitat gairebé infinita. Per tant, va haver un temps anomenat Big Bang en que d’una manera violenta, l’Univers va explosionar i va començar a expandir-se. No sabem què va passar abans del Big Bang, si és que va passar alguna cosa, però si es va produir algun esdeveniment anterior a este temps, no podria afectar de cap manera a allò que succeïx al present. La seua existència podria ser ignorada, puix no comportaria cap conseqüència observable. Per altra banda, l’expansió de les galàxies no s’ha d’entendre al si d’un espai buit preexistent, sinó com una veritable expansió de l’espai que arrossega la matèria que hi és continguda. Però este raonament, que ja havia estat predit teòricament a partir de la teoria de la Relativitat d’Einstein, no deixava de ser una hipòtesi de treball, perquè si realment el Big Bang s’havia produït, d’alguna manera, seria possible trobar rastres d’ell al nostre Univers. Varen haver de passar trenta-cinc anys per a que l’esmentada hipòtesi esdevinguera una teoria, gràcies al descobriment a la primavera de 1964 d’un senyal de microones summament feble que es trobava present a tot l’Univers, i que era el ressò de la Gran Explosió.
Des del començament de la ciència moderna, als segles XVI i XVII, els físics i els astrònoms no han deixat de plantejar-se un cop darrere l’altre el problema de l’origen de l’Univers. Tanmateix, una aurèola de mala reputació va envoltar sempre eixes investigacions. A la dècada dels 50 del recent segle XX, encara es considerava l’estudi de l’Univers primitiu com una cosa a la qual no devia de dedicar el seu temps un científic respectable. Cal dir però, que este juí tenia la seua justificació. Durant la major part de la història de la física i l’astronomia modernes senzillament no hem tingut fonaments adequats, d’observació i teòrics, sobre els quals construir una història de l’Univers primitiu. Tanmateix, les coses varen canviar considerablement durant la dècada dels 60, amb el descobriment de la radiació de fons de microones, que va servir com a confirmació de la teoria del Big Bang. Posteriorment, la teoria de la Gran Explosió s’ha vist completada amb aportacions específiques d’altres camps de la física teòrica i amb les observacions del satèl·lit COBE i del telescopi espacial Hubble, que no han fet més que reforçar les proves a favor d’esta teoria.