Elizabeth Gaskell (1810-1865), biògrafa i novel·lista anglesa coneguda pel seu rigor en la investigació, l´observació compassiva dels seus personatges i la fluidesa del seu estil narratiu.Elizabeth Stevenson va nàixer a Londres,però es traslladà a Manchester, en l'agost de 1832, amb el clergue unitari William Gaskell.La seua primera novel·la fou Mary Barton ,(publicada anònimament el 1848), en la que narra l'explotació dels obrers de les fàbriques en la dècada de 1840, una època de depressió i duresa per a la classe treballadora anglesa de la que sorgí el moviment cartista.

    Gràcies al llibre féu amistat amb Charles Dickens, que li demanà una col·laboració per a la seua nova revista, "Household Words".Entre1851 i 1853, Gaskell col.laborà amb articles que més tard es publicaren amb el títol de Cranford (1853).
Aquest llibre, que tracta sobre la refinada elegància de les dones d'una població rural, s'ha convertit en un clàssic de la literatura anglesa.
E.Gaskell va escriure sobre indrets i situacions amb les quals es va trobar durant la seua vida. Els seus llibres sovintment s'inclouen en problemes socials, i dels seus llibres es poden aprendre trets de la vida quotidiana a Anglaterra en aquells jorns.
Gaskell va escriure també una biografia el 1857 de la seua amiga, la novel·lista Charlotte Brontë, i les novel·les Moorland house (1850), Ruth (1853) i North and South (1855), altre compassiu estudi envers les condicions de la vida a Manchester i Wives and Daughters, publicada pòstumament el 1866.

    Gaskell visqué l'època victoriana, des de la coronació de la reina Victòria, en 1837, fins la seua mort, en1901.Fou una època de transformacions socials que obligaren als escriptors a prendre  posició respecte les qüestions més inmediates.Així ,malgrat que les formes d'expressió romàntiques continuaren dominant la literatura anglesa durant gairebé tot el segle, l'atenció de molts escriptors es dirigí , de vegades apassionadament, a qüestions com el desenvolupament de la democràcia anglesa, l'educació de les masses, el progrés industrial i la filosofia materialista que aquest portà, la situació de la classe treballadora i, en el cas de Gaskell, l'opressió de la dona en la vida quotidiana.
Altrament, el qüestionament de determinades creences religioses que intrínsecament portaven els nous avanços científics, particularment la teoria de l'evolució i l'estudi històric de la biblia, incitaren a alguns escriptors a abandonar afers tradicionalment literaris i a reflexionar sobre qüestions de fe i veritat.