El poble segueix divertint-se "de lo lindo"
El pont damunt el barranc "guai"
Potser siga una versió avançada de la coneguda pel·lícula El puente sobre el río Kwai, però ací no es senten silbits, més bé crits de protesta.
Molta gent ja ni recorda el día en què es va tallar el trànsit damunt del pont, 'Jo me'n recorde que anava en la moto fent un cavallet de cinquanta metres i de sobte vaig veure una placa que deia que el pont estava tallat, jo agarrí i peguí la volta en el mateix cavallet i li peguí una mira agressiva a la Creu Roja, que és on estan els policies, i jau!!!', com ens conta Francisco, més conegut per Pippen, un veí de la localitat.
I és què no és per a menys . Molta gent ja fa valoracions al voltant de l'obra del pont. L'altre dia vaig anar a entrevistar a un grup de gent major que hi havia a l'avinguda: 'Jo quan era jove, els carros cavien de sobra, inclús podien passar fins a 4 carros a l'hora (se sent riure a la gent que passa pel costat), tota la culpa la tenen els cotxes i els camions, que damunt ens omplin de fum el poble' com comenta un d'ells. un altre argumenta que: 'Ja veus tu, si jo fóra més jove, agarraria el pont i el feïa penjant, que tota Espanya sabera del pont de Vilamarxant. A més, estaría trevallant nit i dia si fera falta.(tot açò amb veu de carajillero perdut).'
Però una de les ventages de l'obra del pont ha estat la tria de la gent a l'hora d'eixir del poble cap a Riba-Roja. Les vies més utilitzades han sigut:
·Anar cap a Cheste i seguir les senyals, cal fer constar que les senyals es tractaven de simples fulls de paper, que quan es feïa oscur, a la gent se li feïa de nit directament. Aquesta era la ruta més volguda pels seguidors de rally, ja que hi havia dos tipus d'asfalt com en els vertaders circuits del campionat del món de rallies, es tractava primer d'un conglomerat utilitzat també facosa de 7 anys com a ruta alternativa, i que és penós, i del asfaltt mitjanament bó, que servia d'unió amb la carretera a Riba-Roja.
· Una altra encara era més espectacular, ja què com tot bon circuit de velocitat, constava dún achicane , al qual tan sols li faltava haver-li pintat el piano de colors tan característic. Aquesta ruta, poseia un interés molt gran per al poble, ja què es creuava el poble per la zona del casc antic, amb el consegüent punt turista del poble, a més els xicons del poble teniem l'oportunitat de fer amistat amb gent nova, ja què quan la gent arrivava al pont tallat, a més d'encendre'ls la sang, solien preguntar per on es podia passar a l'altra vora, nosaltres soliem indicar-los que per esta ruta era millor, ja què a banda del achicane ja esmentat, també tenien l'oportunitat de passar per davant de La Creu, el qual és ara per ara un monument pendent de anomenar-se Monument Important Nacional per la nombrosa multitud de feligresos que van a visitar-la, i a més és gent jove.
· L'última ruta potser la més radical, i consisteix en anar per Llíria, amb la clara pérduda de temps que suposa.
Doncs bé, esperem que a la gent de Vilamarxant ens obriguen les portes a la llibertat, a l'esperança, a una unió entre pobles veins i sobretot que pogam anar per ahí amb el cap ben alt i que no se'ns recorde pel poble del pont, pel poble sense pont o més enllà encara, que no se'ns cante la coneguda banda sonora de la pel·lícula El puente sobre el río Kwai.
Estadístiques de la pàgina
