BENIFET (ant. benifeyt, benefet). m.: cast. beneficio. || 1. Acte o efecte de fer bé. En tots los benifeytz qui son ni seran fetz en la mayso, doc. a. 1204 (Miret Templers 548). Les gents qui vos menysconexen vostre honrament e lo benifet que de vos reeben, Llull Cont. 66, 12. No he retudes gracies al meu Senyor dels seus grans benifets, Eximenis Conf. 7. De vos rebem continu beniffet, Trobes V. Maria [189]. Un home a qui debèm tants benefets, Querol Her. Cab. 54. || 2. Càrrec eclesiàstic retribuït amb renda pròpia. Lo benifeyt de l'esglesia, doc. a. 1266 (BSAL, xiii, 239). Aja benefeyt e cura d'ànimes, Cost. Tort. II, vii, 4. Tres coses fan mal papa: los clergues scorxar, los benifets a sos parents dar e fer part entre los rreys que an guerra, Libre de tres 30. Preveres pobres los quals no hagen benifet del qual se pusquen sustentar, doc. a. 1475 (BSAL, vii, 202). || 3. ant. En l'època feudal, Concessió de terres o altres béns, feta per un senyor a un conrador o altre individu sota certs pactes i obligacions per part d'aquest. Si'l senyor uol que l'om seu li fassa maior seruici que no deu, lo senyor deuli crexer lo benifet, e si no ho fa no li es obligat sino del seruici que li es tengut, Usatge 35, trad. segle XIII (Anuari IEC, i, 288). Si alcu starà ab senyor e menjarà son pa o pendrà soldada o son benifeyt e iaurà ab sa muller o ab sa filla, que sia penjat, Furs Val. || 4. ant. Benifet d'inventari: benefici d'inventari. Les quals he rebudes per beniffet d'inuentari que en Berenguer Marti m'a jaquit, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 182). || 5. Feta, passada curiosa (Mall.). «Ara te contaré es benifet» (Campos). (En aquesta accepció, benifet és deformació de manifest). Fon.: b?nifét (or., bal.); benifét (occ., val.). Etim.: del llatí benefactum, mat. sign.