Xàtiva és la capital de la comarca de la Costera, comarca que està ubicada en el sud-oest de la província de València (Espanya). El seu terme municipal posseeix 56'63 quilòmetres quadrats i apareix dividit en dos pel contrafort muntanyós de la Serra Vernissa que, a més a més, separa la vall de la Costera al nord de la vall de Bixquert al Sud. A la vall de la Costera trobem dos afloraments muntanyencs singulars: el Puig i Santa Anna. Totes dues posseeixen al capdamunt dels seus cims dues ermites gòtiques de gran interés. Als seus peus s'estenen els camps d'horta solcats pel riu Canyoles que d'oest a est creua l’horta fins a unir-se al riu Albaida en el veí terme de Manuel.

La vall de Bixquert, al sud, es troba tancada per la imponent Serra Grossa, la qual separa la comarca de la Costera de la Vall d’Albaida i està travessada pel riu que du el mateix nom que en el seu curt discórrer va anar encaixant un profund canó calcari que hui coneixem com l'Estret de les Aigües. És aquest canó calcari el pas natural entre les dues comarques, utilitzat des de temps immemorials per l'home i on s'ubica una de les principals estacions prehistòriques de les serres valencianes: Cova Negra. La ciutat de Xàtiva se situa sobre la suau pendent de la Serra del Castell, coronada per aquest a 307 metres d'altitud, i descendeix a la vall fins a la via fèrria sense ultrapassar-la estenent-se cap a l'oest en el seu lent creixement. El centre neuràlgic de la vida ciutadana el constitueix l'Albereda Jaume I on, a més dels establiments comercials o bancaris i edificis modernistes, se situa la Casa de la Ciutat i un excel·lent passeig de gran amplitud que separa el nucli antic, anteriorment murallat, de la moderna ciutat. Xàtiva limita al nord amb Castelló de la Ribera, Manuel, Ènova, la Llosa de Ranes i Senyera. A l’est amb Barxeta, Llocnou d’en Fenollet i el Genovés. Finalment a l'oest amb Novetlè, Vallés, Rotglà, Corbera, Granja de la Costera i Canals.

El clima que posseeix és típicament mediterrani caracteritzat per hiverns temperats i secs, primaveres i tardors plujoses, i estius llargs i càlids. Les pluges, generalment, es concentren a la tardor durant els mesos de setembre i octubre sent en moltes ocasions torrencials. L'estratègica situació de Xàtiva va fer que es convertira, ja des de l'antiguitat, en un important nucli de comunicacions quan la Via Augusta, que hi passava prop, comunicava Gades amb Roma. Hui dia s’esdevé un altre tant, atés que podem accedir tant per la carretera nacional 340 com per l'autovia València-Albacete. També, a través de la via fèrria Xàtiva queda unida no solament amb València, sinó amb les restants capitals de província valencianes i principals capitals espanyoles com Barcelona i Madrid.

Aquesta extraordinària ubicació i magnífiques comunicacions portaren al fet que, des d'antic, Xàtiva desenvolupara una important activitat comercial i, sobretot, productiva. Cal reconèixer la fabricació de teixits de lli i l'encunyació de moneda des d'època romana o la fabricació, pionera a Europa, d'un paper molt excel·lent.