Si vols tornar a la portada del Second Paper, fes clic.
 

        El terme "stream of consciousness", és molt usat, a més tal volta, exageradament usat. El proposit dels escriptors és examinar durant un moment una ment ordinària en un dia ordinari, com la mateixa V. Woolf possa al seu treball titolat "Modern Fiction" . Però les tècniques són empleades diferentment per diferents escriptors,"les tècniques de Joyce del `stream of consciousness´són diferents a les de V. Woolf".
 

        La tècnica del fuir de la conciència fou coneguda per un filòsof i psicòleg americà anomenat William James. L´explicava com una descripció de la fluidesa del pensament en el despertar de la ment humana. Fou una frase molt usada i abusada en la crítica de la nova ficció de 1920 i 1930, i
particularment amb la referència del treball de Virginia Woolf,per dur termes a una literatura que atempatava a la rèplica o a la representació del fluxe del pensament i el sentiment d´un caràcter sense resolució a la descripció objectiva o el diàleg convencional.
 

        El primer pioner de la tècnica fou el francés Edouard Dujardin, i després Marcel Proust amb una novel.la més seriosa, coneguda amb el nom de "A la recherche du temps perdu", que havia tingut un gran impacte tant a Anglaterra com a la seua original França, tot per una bona traducció.
 

        Quan Virginia Woolf argumentava al 1923 que Richardson havia inventat la frase de "una fibra més elàstica que la vella", ella a més afegia que era la frase d´una dona " sols en el sentit que s´usava per descriure la ment d´una dona per un escriptor/a que no està preocupat per res que ella puga descobrir a la psicologia del seu sexe.". Al contrari que V. Woolf, Richardson no ofereix cap ficció d´imatges o succesos manipulats. No sols és una cronologia fluida, sinó que la seua narrativa pareix repudiar la lìnia del desenvolupament en l´ordre permés per a la llibertat del lector amb una estructura temàtica. No és una llibertat que tots els lectors hagen tingut.