SECOND
PAPER
VIRGINIA WOOLF
INTRODUCCIÓ DE
V.WOOLF A LA NOVEL.LA DEL SEGLE XX
Novel.lists com D.H.Lawrence i, més concretament, Virginia Woolf
i James Joyce, sentiren en un moment donat que les demandes de la novel.la
tradicional amb el deu émfasi en el realisme extern s´estaven
restringint.Quasi una forma de novel.la tenia émfasi amb un desenvolupament
i amb un ordre lògic el qual no era consistent amb l´experiència.
VIDA
DE L´AUTORA
Virginia Woolf va neixer en mig d´una família d´intel.lectuals a Londres. Ella era la filla de Leslie Stephen un famós biògraf, crític i filòsof Victorià. La seua mare va morir quan ella tenia 13 anys, després d´açò, V. Woolf va sofrir la primera de les seues decaigudes nervioses. El seu pare exercia una forta i inhibitant influència damunt d´ella, i més tard ella va confessar que mai podria haver escrit les seues històries i novel.les mentre ell estigués viu.Després de la seua mort, Virginia es trobà al cenre del "Bloomsbury Group" - un grup artístic i literari conegut per la seua rebel.lió contra el puritanisme Victorià i el qual tenia una gran influència en la cultura brítanca des de 1920 fins1940. L´enfermetat mental afectà Virginia Woolf en totes les parts de la seua vida.
Virginia era la tercera filla entre els quatre xiquets de Leslie i Julia Stephen. Durant aquestos primers anyas de la seua existència, un tràgic succés va anar seguit d´un altre. El seu germà Thoby Stephen va morir als 26 anys. La seua germana Vanessa Stephen va accedir a casar-se amb l´amic del seu germà, Clive Bell, aquest matrimoni va constituïr per Virginia una altra pèrdua, ella encara vivia amb el seu germà Adrian, i encara es trobaven a Bloomsbury, però ja mai tornaria a ser el mateix. Aquesta fase tant precària, marcada per Virginia al començament a la seua primera novel.la, i marcada per la enfermetat, fou el final de cinc anys de sofriment.
El matrimoni fou una de les opcions per resoldre la decaiguda durant aquest període. Virginia Stephen va descriure Leonard Woolf com un dels millors amics del su germà Thoby, i com "a penniless Jew". Leonard Woolf havia sigut un dels membres originals de la fase de Cambridge de Bloomsbury, però, després d´anar-se´n de Cambridge, ell havia acceptat un lloc al servivici civil.
Els Woolf van entrar en el negoci de les publicacions.Ells publicaven a
molts autors el treball dels quals hauria tingut dificultat en veure la
llum del dia - Russos, socialistes, dones, poetes experimentals, psicoanalistes,
i anti-imperialistes (Sigmund Freud, John Mainard Keynes,..., H.G.Wells,
T.S.Eliot, i molts més altres). Els Woolf es van fer molt amics
de T.S.Eliot i de Katherine Mansfield. Virginia va trobar en Mansfield,
qui va morir tràgicament jove, alguna cosa en comú la qual
ella mai hauria trobat en ninguna altra persona, i ella sempre va valorar
la "priceless talk" que elles juntes, a pesar de la seua rivalitat.
OBRA DE L´AUTORA
Les primers obes de Virginia Woolf eren relativament tradicionals en quan
a la seua forma, però després es va rebel.lar contra allò
que ella anomenava materialisme, dels novel.listes com H.G.Wells, Arnold
Bennet,etc...
El seu mètode característic
apareix a la seua tercera novel.la "Jacob´s Room", publicada
l´any 1922. Ella mostrava el fluxe de l´experiència
a través de la tècnica del fuïr de la consciència,
"the stream of consciousness", però el seu treball està caracteritzat
particularment per un interesant estil poètic. Virginia Woolf utilitza
ritmes poètics i imatges per crear un impresionisme líric,
tot açò per capturar el seu carècter d´humor
amb una gran delicadesa i detall. La novel.la demostra el seu trencament
lliure des de les formes tradicionals i els assumptes tradicionals amb
la realitat externa,- el "materialisme", el qual ella sentia per ser fals
per a la vida.
Les novel.les principals de Virginia Woolf són Mrs. Dalloway
(1925), To The Lighthouse (1927), i The Waves (1931) . Mrs. Dalloway
descriu els succesos d´un dia al centre de Londres a través
de la ment d´un caràcter, Clarissa Dalloway, la qual va ser
la anfitriona d´una festa per als seus amics de l´alta societat
després de la mateixa nit. És un retrat d´una personalitat
individual.
La novel.la té una gran quantitat de "flashbacks" per a les experiències
passades de Clarissa Dalloway, com quan ella el que vol és juntar
les memòries passades amb les accions del present, apareix una balança
mab la necessitat d´una vida privada i la necessitat de comunicació
amb l´altra gent.
LES DONES ESCRIPTORES
I EL FEMINISME
Virginia Woolf és la més influent i probablement l´escriptora
deona més estudiada, i una de les més influents de tots els
escriptors de la literatura anglesa. Altres dones escriptores, diverses,
són més explicites que Woolf en introduir un element metafòric
"room of one´s own", on les dones podrien expresar-se elles mateixes
a les novel.les i d´altres formes.
Mentre Virginia Woolf és la més coneguda en aquesta àrea,
Dorothy Richardson, qui usava la tècnica del fluir de la conciència
amb més abundància, per exemple, Virginia Woolf descrivia
a Dorothy Richardson com la inventora de la novel.la psicològica
del gènere femení. A més, Woolf no era una gran admiradora
de James Joyce, qui utilitzà aquesta tècnica encara que d´una
manera diferent.
Hi havia un sentit en el qual la novel.la actuava com a etiqueta d´un
manual per a les seues lectores femenines de classe mitjana. En un nivell
més seriós, els succesos amb la pròpia naturalesa
del comportament de la dona, junt amb l´insistència que les
dones estaven pleitejades per presidir l´esfera domèstica,
donaven prestigi a la novel.la com la forma més possible per examinar
i representar aquests temes. Des de que les dones estaven sent idealitzades
com guardianes del cor i de l´hogar, l´autoritat de les dones
escriptores per negociar amb aquestes coses havia de ser reconeguda.
Algunes feministes han fet ús d´alguns arguments per exigir
que les dones foren diferents, més intimitat en les relacions per
que un cos femení i maternal produisca una sensibilitat inherent
en les dones de part dels homes. Hem de considerar la manera en la qual,
les diferències en les experiències socials i personals de
les dones en diverses cultures i eres històriques, poden haver afectat
els seus escrits i haver produit diferents formes de fluidesa als escrits.
Tot i que sempre ha hagut veus individuals com la de Virginia Woolf
, la qual no estava d´acord amb les consideracions donades al gènere
en les contribucions de la qualitat literària. La crítica
literària del feminisme es desenvolupava com una part del moviment
feminista de després de 1960.
Les dones bones en literatura són quasi invariablement dòcils
amb el matrimoni i les feines domèstiques. Les dones males són
eixes qui són agresives, ambicioses, indomesticades, el seu fet
usual és la infelicitat, la pèrdua d´esperança,
la maldad, el desempar i també la mort. Les dones són representades
frequentment com la destrucció de l´home.
La feminitat es pot percebre com allò irracional i fràgil,
així doncs la masculinitat pot ser sentida com racional, i forta.
A través dels segles, les dones, la gent negra, els jueus, els homosexuals,
han sigut la imatge de multitud de somnis de cultures, de idealitzacions
i de pors. A través d´aquestes cultures, la feminitat es troba
representant allò natural i allò artificial, allò
pur i allò corrupte, la vida i la mort, allò domèstic
i allò exòtic.
El canon de la dona
La segona fase de la crítica del feminisme es va desenvolupar des
de després de 1970 com una conseqüència natural del
primer. L´atenció es va girar cap als escrits de les creències
de les dones les quals oferirien una alternativa tradicional al predominant
canon. El gènere novel.lístic fou el més obvi punt
de partida per a aquesta construcció del canon de la dona, des de
que la novel.la és la forma més usual associada amb la representació
de la vida real front el mitic i simbòlic escriure.
A la primera part del segle XX, un major canvi es va produir a l´existència
de convencions del realisme. Virginia Woolf va resultar una clau en laa
formulació dels canvis en contra de, no sols les maneres d´escriure
sinó també les maneres de veure el món. La narració
de Woolf de "Mr Bennett and Mrs Brown"(1924), mostra aquestes idees en
l´acció, en un atac devastant al treball d´Arnold
Bennett. El que açò significa per als escrits de la pròpia
V. Woolf és que poden ser exemplificats a To The Lighthouse(1927).
Aquesta descriu un moment a la vida dels membres de la família Ramsay
a través de la ment de Mrs. Ramsay, la qual llig històries
per a dormir al seu fill James. De tota manera, els seus pensaments es
dirigeixen cap l´estat mental de melancolia del seu marit i el que
significa aquest per a ella.
Característiques
de l´autora
Seria difícil descriure els treballs de V. Woolf com realistes amb
els termes que nosaltres trobem del realisme a les primeres noveles. woolf
no veu la necessitat de deletrejar exactament el que està passant,
així doncs un passage pot mostrar que un xicotet i simple detall
pot agafar un pes com a catàleg de descripció, a més
així crear i reviure un tipus de realisme. Un efecte similar pot
ser vist a algunes parts d´Ulysses (1922) de James Joyce,
al qual Woolf es refereix en algun passatge de "Mr Bennet and Mrs Brown".
El llibre mostra que en aquella època s´acceptava com ficció.
Aquestes crítiques de les convencions contemporànies de la
força del record del realisme per a aquest dia; que era originalment
l´avantguarda que venia a ocupar possició de dominar a les
històries literàries.