Ubicat en un excepcional marc natural, entre la fèrtil planura del Xúquer i l´abric de les serres de Cavall i les Agülles a prop de la mar, el terme municipal d´Alzira va estar poblat des de la Prehistòria. Al Paleolític pertanyen restes trobades en la Cova de les Meravelles, al neolític els soterraments de la Cova de les Aranyes i dels Gats i a l'Edat del Bronze els poblats de la Muntanya Assolada i de les Cases de Moncada. Del període de la romanització és la necròpolis del Camí d'Albalat.
	Durant el domini musulmà la població esdevingué molt important, arribant a tindre governació pròpia i destacant com a fòrum cultural amb escriptors, filòsofs i jurisconsults de gran talla intel·lectual. El 30 de desembre de 1242 la vila fou incorporada a la civilització cristiana-occidental pel monarca aragonés Jaume I. Durant l'etapa foral Alzira va prendre part activa en la Guerra de la Unió, va participar com a vila reial en les Corts del Regne i va jugar un paper destacat en el Compromís de Casp.
	En 1820 es va crear el Partit Judicial d'Alzira que durà fins al 1823 quan va ser erigida la Governació. El 1837 el partit s´ instaurà de nou. Durant el 1876 el rei Alfons XII, en consideració a la importància que per l'augment de població i desenvolupament de la seua indústria i comerç havia aconseguit la vila, li va concedir el títol de ciutat.
	La moderna Alzira s'ha convertit en una populosa urbs amb carrers amples i edificis alts situats en el cor de la ciutat i que constitueixen el nexe d'unió entre la vila i el raval. La seva població supera els 41.000 habitants i exerceix la capitalitat administrativa, comercial, industrial i agrícola de la comarca de la Ribera Alta del Xúquer.