En el segle XVI ja apareixen noticies de celebracions de Setmana Santa a càrrec de confraries, i aquest prolongat procés històric ha vist incrementar el nom dels seues activitats i el patrimoni artístic d'estes.
El seu preàmbul és el Pregó, recuperat en la dècada de 1980, que ha comptat amb la participació de personalitats de reconeguda dimensió espiritual, social i cultural. Amb anterioritat té lloc a la plaça Major la Trobada entre els dos viacrucis que se celebren el Divendres de Dolors, en la coneguda com a nit dels miradetes. Cada una dels 18 germandats i confraries recorre la ciutat en les seues desfilades pròpies, el viacrucis i trasllats. La finalitat d'estos és portar en processó les imatges a casa dels nous clavaris dónes de la seua ubicació de tot l'any (capella o casa dels calvaris ixents). Ells són els encarregats de confeccionar els dossers, element plenament identificatiu que presenta diverses modalitats: clàssica, amb domassos dels millors teles de la casa, complementats en ocasions amb motius florals i insubordinacions; realista, recreant escenes de la Passió; i escenogràfica, que busca aconseguir una ambientació efectista. Este costum ja apareix citat en el segle XVII.
Les processons generals reuneixen tots els confrares: la Processó de Rams, que acompanya la representació vivent d'entrada a Jerusalem; la Processó del Silenci, que se celebra la matinada del Divendres Sant acompanyant un Natzarè i una Soledat, i la Processó del Sant Enterrament, que agrupa mes de 7.000 penitents o "caporrullos" la vesprada-nit del Divendres Sant, amb els 25 passos que representen les seqüències cronològiques de la Passió, i és admirada per mes de 40.000 persones, que s'acosten a contemplar-la i en la qual els penitents de moltes germandats i confraries els obsequien amb caramels i peladilles. Actualment ha prescindit dels acompanyaments corals, que interpretaven motets, substituint-los per bandes de música o de tambors, i fins i tot és donen diversos casos en què conviuen els dos bandes, la de tambors obrint la marxa i la de música tancant-la.
Les característiques i peculiaritats succintament apuntades en la present ressenya han segut causa del reconeixement en 1988 de la Setmana Santa alzirenya com a Festa interès Turístic Nacional.
La imatgeria religiosa és quasi en la seua totalitat moderna, per desaparició de l'anterior durant la Guerra Civil. De les noves talles destaquen els tres passos eixits de la gúbia d'Antonio Ballester Vilaseca, de gran bellesa i notable realisme, El Sant Sepulcre, i els grups de l'Oració de Jesús a l'Hort i del Santíssim Crist Crucificat, part d'un projecte inacabat del que va ser primer edil municipal de l'època, que va proposar que s'encarregara tota la imatgeria a aquest escultor, cosa que no arribà a bon fi per no haver participat de la iniciativa totes les germandats i confraries. El pas de la seva mateixa realització en 1944, i en l'actualitat dóna cabuda a tots els penitents que no pertanyen a cap germandat o confraria; per això se'l coneix com a Pas del Poble (Jesús, la Mare de Déu, Joan i Maria Magdalena). Està dipositat durant tot l'any a la capella ubicada al domicili social de la Junta de Germandats i Confraries, carrer Major Santa Maria, 60.
Amb el pas de la Santa Creu, la Junta de Germandats i Confraries, en 1982, recuperà al culte el pas d'una confraria dissolta i refundada en 1978, fins que els germans Ferragut tallaren l'actual pas en 1987. Les dos creus, l'antiga ja de forma definitiva, s'allotgen al llarg de l'any a la susdita capella del domicili social de la Junta de Germandats i Confraries, que resulta d'una rehabilitació portada a cap en 1991 per l'Escola Taller.