En aquells moments Wendy no podia imaginar-se que el capità Garfi l'estava espiant per la finestra, i just en aquell moment, va entrar amb tots els seus pirates a segrestar els nens!
-Agafeu tots els nens! que no en quedi cap en aquesta casa! ... oh! i per en Peter Pan un regal molt especial. Una mica de verí farà aquest pastís un regal més dolç ... per a mi!
-És una acció covarda i repugnant! - va replicar Wendy.
-He he he he he! De debò creus que m' importa! em deslliuraré per fi de'n Peter Pan! Ves-te 'n acomiadant que no durarà pas gaire! però vosaltres nens tampoc! serviríeu de sopar pel cocodril! He he he he he! - I dit això, els pirates se 'n van endur els nens al vaixell.
Campaneta, que estava amagada darrera la llàntia, ho havia vist tot, i es va quedar allà amagada fins que va arribar en Peter Pan. Només veure el pastís, afamat com estava, va acostar-s' hi i va tallar-ne un tros, mentre llegia la nota que li havia deixat Wendy. I quan se l' anava a posar a la boca, Campaneta va sortir disparada i el va empunxar, amb tanta força que el tros va caure a terra.
Enfadat, Peter pan va apartar a Campaneta i va tallar un altre tros. I just quan se l' estava apunt de menjar, Campaneta es va posar al bell mig i se 'n va menjar un tros. D'inmediat va caure a terra.
En Peter Pan ho va comprendre tot de seguida. Va recollir a campaneta del terra i es va posar a plorar - Oh! Campaneta! Perdona'm! - I dels plors de 'n Peter Pan, una llàgrima va caure sobre els llavis de Campaneta, netejant-li el verí. I Campaneta va reviure.
