El joc és l'activitat fonamental en la vida d'un nen ( encara que es pensi que és una distracció passatgera, sense cap més objectiu que el de produir un plaer al nen).
El nen juga perquè és nen i perquè qualsevol vol assemblar-se a l'adult , malgrat que la seua limitada experiència no li permet encara desenvolupar-se en la vida real.
Com que admira a l'adult, té posats els ulls en ell i crea el seu món imaginari, que li permet sentir-se pare, mare... Té un món en el qual ell pot fer de sobirà.
Mitjançant el joc, el nen comprèn el món real, conquesta d'autonomia, adquireix esquemes mentals i actuals.
El joc afavoreix el retrobament i la sociabilitat envers els altres i, en la mesura que copia i adapta el món dels adults, el nen reprodueix els valors i les actituda de la societat en gneral, les paute i les actituds familiars que als mass-meda transmeten.
Cal distingir, però, dues significacions diferents per a la paraula joc
a) El que hem anat dient fins ara.
b) Cadascuna de les tècnioques, canals, actuacions concretes d'aquesta activitat fonamental. És a dir: cal distingir entre el joc i un joc.
Hi ha jocs que son una evasió de la realitat o un mitjà de donar curs a impulsos negatius: però el jos entès d'aquesta amnera és el treball que fan els nens per ana prenent possessió del món.