|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Tot iniciant un pret�s
vol po�tic de llarga durada, hom t� la tentaci� de mirar,
encara que siga una mica, l'horitz�: una mirada
no basta -all� tenim el tren del film Europa, Europa
avan�ant impunement contra el rellotge impertorbable que
significa una rotunda p�rdua contra ell mateix. Tota cursa
no �s m�s que aix�: rec�rrer el mateix cam� inicial i aspirar
que la desfeta no siga massa forta.... Per� �s aleshores que hom t� la temptaci� de mirar-se en un
dels molts espills que trobem penjats a les nostres vides: en aquest
simb�lic acte hi hauria part del m�n que podr�em definir com a po�tic.
Almenys des de la meua concepci� personal. Del que jo mateix podria
aspirar a entendre com a poesia.
All� que la percepci� del m�n representa, o all�
que jo he tractat de veure representat, �s una altra forma de creure
el m�n: darrere les cortines s'amaga el mostre, mes no tenim un dr.
Jeckyll disposat a iniciar el cam� de retirada despr�s de la m�s immensa
tempesa. Hi ha aquell gest d'emoci�, el joc d'infantesa que Ovidi
veia en el mestratge d'una mestra de la vida. O tot aix� o res no importa...
No pretenc un retrat marcat d'una urbanitat perfecta, perqu�
suposaria que, all� a fora, des de la finestra des d'on la realitat se'ns fa corp�ria,
tot �s fals o, potser, massa real. Qu� pretendre obtenir
amb un joc de daus. Una vict�ria? una aposta dirigida a l'eternitat? I amb un poema, qu�
pot aspirar un poeta amb un ramat de versos? I m�s encara,
qu� pretenc jo, benvolgut lector? Voldria dir que aquests camins que marquen les paraules
tenen una incid�ncia clara, que aix� que jo mateix plantege t� una resposta un�voca. Per�
suposaria dir que la poesia �s una mena de ci�ncia exacta i inevitable tota resposta
que no ens dur�, tanmateix, a un atzucac. S�n anys de recerca, patiments i somnis. No
he trobat cap resposta i tampoc no pretenc trobar-la. Que el lector t�, en ell, tota la
m�s absoluta llibertat. Que el risc �s l'�nic pas que no podem deixar enrere. Aix� �s el poc que s�.
Podr�em entreveure algunes imatges:
una mica de Pessoa, Brodsky, Vinyoli, Pavese... tants que podr�em estar tornant infinitament
fins marcar el llistat d'un bibli�fil entusiasta per l'art de llegir llibres i de trobar-se.
O imaginar que damunt del paper tot pot quedar indemne. Que l'ombra ja no �s xinesa,
sin� un pas de ball, el joc de vida que tota obra intenta. Aquest, inevitablement, �s el meu joc...
| |
|
|
