>> www.niloenibolonya.tk <<
L'educació és un dret, no una mercaderia!
La LOE: perpetuant els nostres problemes.
En el sistema públic d'educació secundària dels Països Catalans, sempre hi ha hagut una sèrie de problemes estructurals els quals no han estat solventats per cap de les lleis aprovades a Madrid ja siga per falta de voluntat política o per la influència de grups de pressió tan potents com l'Opus Dei o les diverses patronals.
Aquestes problemàtiques afecten i porten afectant a les classes treballadores dels Països Catalans ja des de sempre, i tot i les bones paraules dels polítics de Madrid els problemes es perpetuen i acaben esdevenint estructurals: es reprodueixen sistemàticament ja que per superar-los caldria una ruptura del sistema educatiu actual i una reforma realment profunda de certs aspectes de l'educació pública que fan que les classes populars en sortim perjudicades.
La Ley Orgánica de Educación (LOE), seguint la mateixa dinàmica de la resta de lleis d'educació imposades per l'Estat fins ara, en lloc de sonar solucions ajuda a perpetuar i si cap agreujar aquests problemes. Amb ella els polítics s'omplen la boca amb “qualitat”, “recursos” i “llibertat” sense presentar una alternativa real que actúe sobre l'arrel del problema.
Obstacles a l'alumant i destinisme social.
Un dels aspectes fonamentals que ens hem de qüestionar davant la LOE és el que enten l'administració per igualtat d'oportunitats i formació crítica de l'alumnat, conceptes reiterats bé explicitament o entre línies al llarg de tota la llei però que prenen especial importància en els capítols que fan referència a l'educació secundària (ESO, batxillerat i FP).
Sota l'aspecte de flexibilitat, igualtat i llibertat s'amaguen els itineraris tancats, l'elitització i la discriminació.
La llei ofereix un 4rt d'ESO orientador perquè els alumnes decideixin si continuaran la seva formació posterior i ho fa oferint agrupacions d'assignatures flexibles per abocar la gent que en trie unes de concretes al mercat laboral. Amaguen així els itinearis que anunciava el PP en la polèmica LOCE i els disfressen com una opció que ajudarà les alumnes. Aquesta qüestió es fa més que patent en l'article 27 que estableix els programes de diversificació curricular els quals semblen una alternativa perquè els alumes puguen accedir al Graduat en Educació Secundaria Obligatoria, però esdeven un itinerari tancat que no ajuda l'alumnat a anar més enllà d'aquest títol, tancant-los així les portes a l'eduació superior i obviant l'igualtat d'oportunitats.
També posen barreres als i les alumes les condicions de repetició de cursos durant l'ESO i les proves de recuperació inexistents per aquests cursos que lluny de donar facilitats per a la seva formació no fan més que reduïr-les i anar creant una base d'individus que serà destinada a la classe social treballadora.
Respecte a aquest punt també es flagrant la disposició de l'article 30 referit als CPI (programes de qualificació professional inicial) als quals serà destinat l'alumnat major de 16 anys que no haja obtingut el graduat escolar i que crearan ma d'obra barata i poc qualificada sense fomentar l'obtenció d'aquest títol: producció bruta de futures treballadores precàries i sense drets ja que no podràn brandir ni un titol en educació secundària per defensar-se de l'explotació.
D'altra banda els estudiants s'enfrontaran a un batxillerat en el qual no s'assegura l'oferta de totes les vies en condició d'ensenyament públic sino que si una via no s'oferta serà competència de l'administració educativa autonòmica proporcianoar-la (sense especificar si serà a preus publics o privats ja que es tracta d'una educació postobligatoria sotmesa al règim de concerts econòmics que tractarem més endavant). Aquesta etapa conclourà en una prova d'accés a la universitat, que queda en mans d'un govern que demanà un informe en el qual es platejava endurir-la, a més de la doble prova que per accedir-hi ja que la llei ens recorda que les universitats poden fer proves de selecció als alumnes que ja han superat la PAU, com veiem a l'aticle 38.6
Si es tria l'opció d'accedir a un cicle superior de formació professional, l'únic que es tindrà en compte serà l'expedient de l'aluma, fet que generarà competivitat i elitització i discriminarà així la gent amb dificultats acadèmiques. Altres aspectes criticables de d'aquesta etapa de formació són que la llei no regularà que les pràctiques dels alumnes siguen remunerades i així proveïran de ma d'obra barata els empresaris, que a més tindran la opció d'estar representats dins els consells escolars dels centres, prova irrefutable de la mercantilització d'aquesta branca de l'ensenyament.
Com es pot observar, poc de facilitar les coses als i les estudiants i res de suprimir els polèmics itineraris del PP. És més que evident que a la classe política no li importa la formació de les persones.
Des de la nostra concepció d'ensenyament, aquest és una eina inestimable per a el creixement personal i la formació en valors i ha d'estar a l'abast de tot el món amb totes les facilitats possibles per accedir-hi i poder crear així una base social amb gent capaç de tindre una visió crítica del seu entorn.
Concerts econòmics. Privatització i desigualtat.
La LOE dóna continuïtat al sistema dual que és viu a l'educació formal: per una banda una educació de qualitat, més que digna, amb professorat suficient, grups reduïts, noves tecnologies, sense problemes amb el mobiliari, amb poca conflictivitat, i amb una càrrega ideològica en la seva majoria pròpia de les classes dominants i les classes mitjes-altes. Per altra banda trobem un ensenyament en precari, en el qual es superen els 30 alumnes per classe, amb el professorat desmotivat i que pateix una inseguretat constant degut a la flexibilitat en la seva estada en un centre (el professorat interí), una forta conflictivitat que ha generat vies d'exclusió social on es segrega l'estudiantat, i on trobem també unes aules i un mobiliari sovint precari i insuficient (exemple flagrant dels barracons), grans bosses d'absentisme, violència a les aules...
Aquestes són clarament les diferencies que podem trobar entre escola privada-concertada i escola pública. I aquesta llei, per molt que parle d'igualtat i qualitat les potencia. Ho fa seguint amb el règim de concerts econòmics i establint certes normes per les quals els facilita les coses als empresaris a l'hora de reparti-se el pastís econòmic de l'educació.
Es parla de centres públics i privats i aquest fet legitima l'existència d'aquest sistema dual, existència reafermen quan parlen de centres privats-concertats que oferten eduació gratuïta sota un concert econòmic com una cosa necessària.
La idea és clara, el sistema públic degradat i amb deficiencies es insuficient per a la demanada o presenta unes condicions precaries; el privat, en canvi, sembla perfecte. L'estat, incapaç de construïr un marc educatiu públic, de qualitat i que satisfaça la demanda actual, prefereix pagar l'empresari per les places que oferirà com a públiques i d'aquesta manera li surt més a compte, ja que una educació pública en unes condicions dignes és massa cara i a l'Estat Espanyol els pressupostos son inssuficients.
El batxillerat i la formació professional seran dues de les branques de l'educació que es veuran sotmeses a aquestes condicions, ja que l'administració oferirà concerts econòmics per a tota l'educació no considerada obligatòria, en la qual s'inclou l'educació superior també anomenada postobligatoria (batxillerat i FP).
A la llei es parla de incrementar la despesa pública per cobrir les despeses que implica el compliment d'alló establert, però no indica en cap cas quin percentatge d'aquests diners aniran destinats a l'escola pública i quin a la privada, sino que deixa aquesta desició en mans de les administracions educatives de les comunitats autònomes. A les comunitats on governe la dreta ja podem imaginar on aniran a parar els diners.
A més, presenta dos punts controvertits com els que podem veure als atriclies 84.9 i 109.3. El primer estableix que en els centres concertats l'alumna (que es possible que estiga allà perquè la xarxa pública no ofereix places suficients o la via de batxillerat escollida) ha de respectar el projecte educatiu del centre (tinguem present que gran part d'aquests centres estan controlats per l'esglesia). Un exeple del que això pot suposar es la no mixticitat a les aules o la coacció per idees religioses. La conclusió és alumnat en una situació de discriminació evident. D'altra banda l'article 109.3 ens parla de llibertat a l'hora d'escollir els centres amb millors prestacions, que clarament seran els privats ja que a més de la inversió privada i els ingressos de les matrícules privades, tindran la inversió extraordinaria que els suposarà el concert econòmic. Per tant els centres amb condicions precàries o amb conflictivitat social aniran sent abandonats pels alumnes que hagen elegit els centres concertats per estar millor dotats. Els primers s'acabaran convertint en ghettos mentre que els segons aniran millorant cada cop més amb els diners que s'haurien de destinar als centres públics. Elitització més que clara de l'ensenyament.
Cal destacar que l'incompliment de drets tan bàsics com el de la no discriminació a l'hora de l'admisió d'alumnes o el coaccionar als i les alumnes perquè realitzen activitats extraescolars pagant, seran considerats incopliments lleus i les sancions que rebran per realitzar-los seran reduïdes. En cap cas es retirarà el concert per més de 3 anys encara que es demostre intencionalitat i reincidència diversos cops.
Tota un exemple de llibertat i qualitat pagada amb diners públics i viva imatge de l'aplicació del neoliberalisme salvatge a l'ensenyament secundari.
Manca de democràcia interna. La professionalització del director
Senguint amb la dinàmica de cedir davant les pressions de la derta, un dels punts més reaccionaris de la LOE és el que fa referència als òrgans de govern dels instituts que són, d'una banda el consell escolar i de l'altra l'equip directiu on el poder queda monopolitzat pel director.
Els percentatges de cada part de la comunitat educativa que formen el consell escolar es fixen a l'article 126.1 però el realment important apareix en l'article 127 pel qual el consell escolar esdevé un organ purament consultiu en aspectes com els conflictes disciplinaris de l'alumnat.
La figura del director és la que més polèmiques crea segons el que estableix la llei. És elegit per una comissió on l'administració té cert pes d'entre els candidats que hagen superat un concurs de mèrits proposat per aquesta.
La directora a més d'aglutinar el poder (prendre decisions sobre els conflictes al centre, com per exemple, expulsió de l'alumnat) es presentada per la llei com l'enllaç amb l'administració i de fet, amb les condicions que imposa assegura que siga de la seva absoluta confiança.
Aquestes condicions es basen en que, al final de cada madat es realitzarà una avaluació de la feina feta, i són d'una banda una retribució complementaria mentre mantinga el títol de directora, establit en 4 anys i prorrogable si aquesta avaluació es positiva, i que serguirà rebent mentre estiga en activa com a professora, si l'administració en queda contenta de la gestió que ha fet i d'altra banda la possibilitat que l'administració el cesse del càrrec si no en queda satisfeta.
Així es reaferma el control social que es viu als centres i s'instaura la figura del director com una figura represora i jeràrquica amb una actitut servil cap a la classe política.
La CEPC reivindiquem una major representació estudiantil en els òrgans de desició, i no representacions ridíclules i simbòliques en consells ecolars consultius. A més rebutgem la figura de la directora com a testaferro de l'administració a les nostres aules. Aspirem a un director elegit democràticament pel consell escolar del centre on tothom tinga veu i vot i que els poders entre aquest individu i el consell escolar estiguen repartits.
La trampa del finançament
A la LOE s'esmenten els recursos com un factor important per al desenvolupament del projecte educatiu, però no s'hi inclouen mesures concretes, és a dir, mesures pressupostàries adients. (Veure memòria econòmica adjunta al projecte de llei).
Probablement el punt més perillós és aquell que deixa en mans de les Comunitats Autònomes el repartiment del pressupost entre centres Públics i Concertats, que obre la porta a la privatització, a través de la marginació del sistema públic. Un sistema públic sense recursos, massificat i incapaç de donar respostes a les necessitats de la societat i esdevé caldo de cultiu per a la implantació d'una xarxa paral·lela d'ensenyament de gestió privada amb fons públics.
Des de la CEPC i des del noste plantejament de l'ensenyament apostem per un model públic, popular i de qualitat que faça innecessaria la concessió de concerts als centres de gestió privada, que no són més que la resposta que es dóna des del mon de l'empresa a les mancances del sistema. Des d'aquest punt d vista creiem que el govern espanyol amb aquesta nova llei no aposta en absolut per un model públic atés que no augmenta de forma considerable, ni tan sols important el finançament a l'ensenyament públic que tan necessari resulta (massificació, barracons, precarietat...) en canvi dóna una resposta que no ve a ser sino un pedaç a l'autèntica problemàtica beneficiant a més a sectors empresarials i religiosos no compromesos en absolut amb l'avanç del sistema educatiu al nostre país.
El problema de la religio i les noves matèries . Problemes transversals
Amb la renovació del concordat en materia educativa de l'Estat Espanyol i l'Esglèsia Catòlica, l'estat es compromet a mantenir l'eduació religiosa al sistema educatiu de l'educació obligatòria i a impartir els valors catòlics de manera transversal. Mentre que el primer cas no correspon a les expectatives d'aquesta reforma, de la qual s'esperava que el govern aporfitara aquesta oportunitat històrica de bandejar la religió del sistema educatiu, en el segon cas s'ha confirmat com aquest estat segueix un cop més subordinat als desitjos de la cúria romana. Tanmateix el panorama queda obert a qualsevol confessió capaç de fer una bona oferta al govern de Madrid. (veieu la disposició adicional segona) D'asquesta manera les religions es perpetuen al sistema educatiu de la ma de la suposada esquera espanyola.
Des de la CEPC considerem així mateix que l'educació no ha d'estar sotmesa als valors caducs i sexistes d'una institució religiosa de fosc passat i negre present com ho és l'Esglèdia Catòlica. Les i els estudiants tenim dret a alguna cosa més que haver d'empassar-nos els valors tradicionals imprimits a la societat a sang i foc al llarg dels segles. Exigim una educació laica i no un seminari.
Pel que fa al tema de les noves assignatures que implanta la LOE com per exemple “ Educación para la ciudadanía” semblen ser una argúcia més en el camí de les respostes buides als problemes reals. La manca de conciència de l'estudiantat no es resol amb unes hores setmanals de classes magistrals i discursos buits on suposadament s'imparteixen uns valors que la mateixa llei no defensa (abans s'han comentat les discriminacions per qüestions religioses o de sexe en escola concertada). Els problemes estructurals s'han de resoldre des de la base i no amb pedaços de dubtosa eficàcia. Cal trencar amb el sistema i cal un nou començament que ens porte a un ensenyament just i democràtic, basat en els valors laics i de respecte.
Per tot això, per les mancances i agreujants que la llei presenta des de la CEPC ens oposem activament a ella i ens resistim a creure que siga un reforma real i no un simple text esmenat de la reaccionària LOCE. Això ens demostra un cop més que a la classe política de l'Estat Espanyol les i els estudiants els importem ben poc. Caminen cap a un futur habitat per grans masses d'individus passius, sense formació personal nçi professional i abocats a un mercat de treball precaria al servei del gran empresari.
Us animem a que llegiu la llei i participeu activament del nostre rebuig.
[Consulta totes les convocatories]
[Documents propis]____[Documents oficials]____[Material per als i les estudiants]
[Vols realitzar una xerrada sobre la LOE i l'EEES al teu institut?]
>> www.niloenibolonya.tk <<