BUSHIDO "EL CAMÍ DEL GUERRER"

El Bushidô o "Camí del Samurai", es desenvolupà en Japó entre les eres HEian i Tokugawa (s.IX-XVII) com un codi de principis morals ensenyats a un samurai, el qual estava obligat a observar. No era un codi escrit, era transmès de manera oral o per la ploma en les memòries d’algun antic samurai o filòsof. 

Literalment el bushidô significa “el camí dels samurai”, i la seva màxima expressió es dóna durant l’etapa feudal, quan els guerrers són protagonistes de la història política i social del Japó.

Coneixem la etimologia de la paraula samurai, en canvi el seu significat pràctic diferia un poc, tot i no deixar de significar servent. La paraula en si, literalment vol dir “guarda”. I el terme bushi vindria a ser “cavaller combatent”.

Quan la historia japonesa comença a viure l’aparició dels diferents clans es farà necessari un codi que els reguli i els guií en les seves accions, al igual que els castigui si la acció s’ho mereix.

El bushidô rebé moltes influències al igual que la societat d’aquell moment. Ací explicarem el que els samurai agafaren de cada corrent o religió, i el resultat de tota la barreja donà forma a la seva ideologia, valors en els que creure, pensar, practicar...

- Budisme: procurà elements com la submissió, sang freda front allò que tingués que ocórrer, allò inevitable, el poc valor de la vida i l’espera de la mort.

- Zen: l’esforç per arribar a les altes esferes del pensament per mitjà de la contemplació i acceptar que un principi regeix tot el que passa, per tant han de entrar en harmonia amb llur principi.

- Sintoisme: pietat filial, passivitat, bondat i puresa en l’ànima humana, veneració als avantpassats, i dos característiques fonamentals: patriotisme i lleialtat.

- Confusionisme: l’element de vassallatge i fidelitat, el caràcter afable, tranquil...

Si s’analitza el bushidô trobem molts valors que en una cultura occidental es calcificarien de ridículs, bàrbars, i de potser moltes coses més. Però per tal de comprendre el per què d’eixos ideals s’ha de comprendre la mentalitat nipona, una mentalitat regida per les aparences –reprimint els sentiments–, l’educació, el respecte, la formalitat. En un japonès és més important el que no es diu que el que sí que és dit.