BUSHIDO "EL CAMÍ DEL GUERRER"

Així doncs, analitzarem alguns d’eixos elements que el bushidô posa de manifest:

El valor:

Segons la idea que ens ve a explicar Confuci, el valor seria fer els que és just. En un samurai el valor no seria fer-se matar en una batalla ja que això no és gens complicat i es veia com un signe de covardia. Quan els petits eren ensinistrats per a convertir-se en futurs samurai, se’ls aplicava proves molt dures i de vegades cruels per tal de què el jove aprenent demostrés els seu valor: privar-los d’aliments, abandonar-los en el fred de l’hivern en mig del camp descalçats, enviats sols a viatges desconeguts, obligats a assistir a les decapitacions públiques i a tornar de nit sols per a tocar el cadàver, etc. Són mostres de com els nens anaven adquirint eixe “valor” que era necessari. Conjuntament aprenien a dominar els seus nervis i a conservar sempre una actitud equànime. Aquest sistema semblant a l’Espartà, no es sap ben bé si el que feia era enfortir al nen o perjudicar les emocions de pobre deixeble.

Fos com fos però, seguint aquest ideal, els samurais es barallaven per encapçalar les files dels exèrcits atacants on residia el major perill.

La bondat o pietat:

Els samurai donaren tanta importància al fet de matar quan ho consideraven oportú com a mostrar pietat front al enemic quan era moralment just. Segons els ensenyaments de Mencio, el commoure-s’hi per la desgràcia era font de la bellesa. El simple fet de mostrar eixe caràcter en un guerrer era un element sempre exaltat no concebut com a debilitat, més bé mostrava la visió que el guerrer tenia front la vida o la mort dels dèbils o dels vençuts.

L’honor:

Aquesta no podia deixar de ser una de les més característiques dels samurai, l’honor era un element de convivència del dia a dia del guerrer, el qual quedava especialment en relleu per l’acusat sentit de la vergonya que patien els samurai. Des de ben petits, als samurai se’ls inculcava el sentit de la vergonya com una cosa força difícil de suportar, era l’estímul necessari per a corregir el seu comportament. A partir d’aquest sentiment prenien clara consciència de l’honor i aprenien a mantenir-lo net i sempre per damunt de tot, ja que es negava en rotund a tacar la seva reputació per una humiliació insignificant. Llavors és fàcil comprendre el fet que durant tota la vida d’un samurai la por al deshonor pengés dels seus muscles a totes hores.

De vegades s’abusava d’aquest element inventant-se historietes de com un samurai havia partit en dos a un camperol que havia intentat llevar-li una puça de l’esquena perquè el samurai ho havia interpretat com un insult ja que les puces sols anaven als animals. Aquestes històries es contaven per fer créixer el temor i augmentar el respecte que se’ls havia de mostrar. Era costum que quan un samurai o senyor passava per un camí o aldea on hi havien habitants, aquestos s’ajupiren a les vores dels camins per deixar pas lliure. Aquesta mostra de reverència era conseqüència en part al temor desenvolupat pels samurais.