L'ERA EDO: GOVERN DELS TOKUGAWA

Fou a meitat s. XVI quan diversos caps militars i extraordinaris estrategs: Nobunaga Oda, Hideyoshi Toyotomi i Tokugawa Ieyasu, daimyô els tres, aconseguiren reduir a la resta dels seus congèneres per tal d’unificar el Japó baix una hegemonia militar.

L’iniciador fou Nobunaga, el qual aconseguí unificar gran part del país. A la seva mort seguí les seves passes els seu company Hideyoshi el qual completà la feina no sense problemes. Aquest, al igual que el seu antecessor, no adoptaren el títol de shogûn, sabien que no tenien poder suficient i independència per a adquirir-lo. El seu govern es basava en juraments de fidelitat entre els daimyô i el daimyô en cap o Kampaku, “regent imperial”, que era com Hideyoshi s’havia autoproclamat. Per consegüent, no gaudia de l’estabilitat i consolidació necessària, a més de que no tots els daimyô baix el seu mandat estaven totalment d’acord amb aquest gir polític. Existien diverses cases sobretot a la part occidental i perifèrica que es mantenien reticents i disgustats.

Cal destacar a Toyotomi com a un reformador: durant els seu govern s’assentaren moltes de les bases del Japó posterior, canvis que anaven des de la creació d’una nova mesura de superfície “kenchi”, per tal de fer una terra més fèrtil i afavorir el cultiu de l’arròs i així fer que les terres foren valorades segons la producció i no per la extensió calculant-se per kokus: un koku equivalia a 181’80 litres.

Arran d’açò s’assentava les bases per als tributs; les famílies s’agruparien en aldees o mura, convertint-se en unitats fiscals i administratives. Aquesta reestructuració fou anomenada Taiko-kenchi (la revisió de Taiko), la qual afavorí la polarització encara més entre els camperols i els guerrers aristocràtics, ja que s’obligava als samurai a viure en els castells dels senyors, deixant les tasques rurals per als propis camperols. Un element també molt important fou la separació de l’estat i la religió que Toyotomi dugué a terme. A més a més s’inicià la famosa “caça d’espases” o katana-gari, en la que es restringia l’ús d’armes a qui no fos un samurai.

El sistema social de quatre classes quedava establert legalment d’aquesta manera:

- Samurai

- Camperol

- Artesà

- Comerciant

Encasellà de tal manera les classes que quedava totalment prohibit sortir d’elles ni per matrimoni, ni per mèrits, etc. Encara que aquesta divisió teòrica no corresponia a la realitat ja que el camperolat per exemple, encara que estigués sota el samurai en la piràmide social, no significava res en la pràctica.