L'ERA EDO: GOVERN DELS TOKUGAWA

La casta dels samurai, era militar, i per tant el seu ofici era, al menys al principi, la guerra. En canvi, en època de pau el govern havia de justificar d’alguna manera la presència d’aquestos temorosos personatges. Fou aquest motiu el que conduí al shogunat a adoptar els valors de Confucio.

En aquest camp, el confucionisme anava que ni pintat. Segons aquesta ideologia moral, els samurais havien de prestar atenció tant a la cultura com a la preparació militar. Una llarga llista de doctes en el confucionisme ens expliquen el principi pel qual els samurais són els caps de la societat i que aquestos han de protegir-la, governar-la i guiar-la per mitjà de l’exemple.

De la mateixa manera ocorregué per justificar el govern dels Tokugawa: els daimyô havien de governar el país –atorgat pel cel– i ho havien de fer de manera responsable i honesta. Se’ls inculcà així un valor de justícia tant per a la classes més baixes com per a les altes. Si més no, és element a tenir en compte ja que no existirà en línies generals un despotisme sobre els seus vassalls, sinó més bé una actuació paternalista. Amb això no pretenem justificar ni el sistema de classes ni l’existència de relació senyor-vassall. Únicament plantegem una interessant comparació amb Europa feudal, perquè de vegades les diferències no són tantes com creiem.

Amb el temps, el feudalisme aniria perdent força a mesura que en guanyaven les administracions burocràtiques. Aquest fenomen ho demostra l’evolució vers el samurai: el seu senyor comença a separar-lo dels seus béns i possessions i l’empenta cap a la seva conversió com a funcionari assalariat. Quan al 1800 es comença a abolir els feudos, els han començaran a pagar als seus seguidors samurai una remuneració o horoku.

La nova situació política, social i moderna que als segles XVIII i XIX anirien apareixent, convertirien la classe samurai, la qual comptava amb el cinc o set per cent de la població, en una relíquia social del passat feudal del Japó, d’un vestigi de permanent estat de guerra, etc. Açò conduí a una sobrecàrrega fiscal per al govern, doncs la conversió de la gran quantitat de samurai que hi havia en funcionari no sortí barata. Però aquestos canvis radicals a dins una societat que secularment havia viscut a dins un sistema marcial, formal i rígid, no foren fàcils de realitzar. Tanmateix començaven a adonar-se de la ineficàcia del sistema.