L'ERA EDO: GOVERN DELS TOKUGAWA

· Chonin: comerciant i artesà. Aquesta classe es trobava davall dels camperols, però en el pla econòmic arribaran a equiparar-se fins i tot a alguns samurais. La feina dels comerciants era considerada improductiva per això es situava tant avall, a més, es considerava el tracte amb els diners impropi de les classes nobles. S’ha de matisar però, que s’havia arribat a un extrem en què la majoria de samurais depenien d’aquestos personatges, i per això els protegien. No obstant quedarien relegats als seus barris especials dins de les ciutats pròximes a les muralles.

Cal dir però, que aquesta mateixa societat, durant la segona meitat del segle XVII, i com a mostra evident dels canvis que s’estaven produint, anà adquirint una millor qualitat de vida. Tanmateix aquesta millora fou en general per a les quatre classes, tant en vivendes, vestits, escoles, aliments....

Com ja s’ha dit, el període Edo fou característic d’un retorn al feudalisme, tots els daimyô eren vassalls del shogûn i sotmesos a la seva voluntat. El control d’aquestos començava quan el shogûn els concedia la investidura.

Com que el govern de la dinastia Tokugawa durà dos segles no ens detindrem en tots els shogûns que passaren pel poder i les polítiques que dugueren a terme. Ara bé, seria interessant detenir-nos a explicar com el govern dels Tokugawa adquirí la seva forma bàsica a mitjans del segle XVII, fins adquirir la seva maduració vora un segle més tard. Bàsicament, les línies de desenvolupament foren dos:

1) Aplicació dels nous principis confucians a la conducta del govern, el que s’ha anomenat “govern per la persuasió moral”.

2) Tendència a la burocratització i legalització del govern.

Açò afectà sobretot a la classe samurai en els seus modes de vida i en les seves motivacions i valors. Quan els samurais entren en el segle XVII, són una classe ruda i illetrada, és obvi si pensem que no tots servien per a ser samurai, ja que feia falta força física, destresa tant en la katana com en l’arc, arts marcials, etc. Eren gent que es dedicava a cultivar el seu cos i desenvolupar i perfeccionar les habilitats militars. En canvi, acabaran el segle formant-se com autèntics aristòcrates cultes i refinats.