L'ERA EDO: GOVERN DELS TOKUGAWA

Societat:

Les lleis del Japó dels Tokugawa, han estat qualificades de comminatòries i repressives imposades a un país dèbil per a salvaguardar un règim polític i social inalterable.

Aquestes mateixes lleis suposaven que la jerarquia existia per naturalesa, i que cada classe tenia el seu propi mode de conducta i pensament adequat a cadascun. Doncs aquestes lleis, el que feien era simplement mantenir eixe status natural controlant els límits entre les diferents classes. A més a més, al Japó de l’era Edo no existia l’individu com a tal, la mínima unitat que es podia considerar era la família o ie, i aquesta sempre pertanyia a un grup o altre, existia un col·lectiu imposat per la societat. A més cal destacar la extremada divisió, ja no de classes sinó de càrrecs que creaven una complexa xarxa administrativa realment impressionant. La majoria d’aquestos estaven sotmesos al control d’una Junta de Consellers Ancians i el nucli d’aquesta administració era Edo, però no tant sols d’això, també de carreteres, canals navegables, etc., que comunicaven amb els principals ciutats-castell.

Per tant, la societat Tokugawa quedava dividida així:

· Kuge: era l’antiga noblesa cortesana que ara ja no tenia cap paper important però es mantenien vivint apartats en Kyoto com un vestigi de temps immemorials.

· Samurai: on també incloïen als daimyô. Eren la orgullosa aristocràcia guerrera dedicada a la preparació militar i en temps de pau, a l’administració civil. Per damunt de les comunitats d’aldea i de les ciutats, l’estament militar s’havia fet l’amo de tots els drets superiors i de l’administració. S’havien convertit en una elit burocràtica. Tenien a més el privilegi d’ostentar un cognom i de dur les dues espases que els identificava com a tal, a més de tindre el dret i l’obligació de matar a qui els faltés al respecte.

· Sacerdots: encara que en els segles anteriors la religió havia estat causa de molts mals de cap per als governs, no cal prescindir de la seva importància que sempre ha regit en aquest país. Els Tokugawa van sotmetre a les institucions religioses també a un sever control administratiu. Destacar la protecció que se li donà al Budisme i també al influència del Confucionisme.

· Camperols: també anomenats tami que volia dir gent comú. Encara que es trobaven baix dels samurais, l’escala social no tenia res a veure en la realitat del dia a dia. Estaven organitzats per aldees o mura i després en grups familiars d’unes deu famílies anomenats gonimgumi; i per damunt del cap del grup estava el cap de la aldea shoya o nanushi. Les condicions d’un camperol normal eren de misèria. Subsistia gràcies als cultius intensius d’arròs que el clima monsònic afavoria, i vivia en les aldees que normalment mancaven d’urbanització. Se’ls exigia que no abandonaren la terra cultivada, no la podien vendre i vivien entregats a la seva feina per complet. Això sí, s’implantaren mesures per a millorar l’agricultura ja que Japó tenia clar que era la seva base econòmica. Els tami es trobaven sota la tutela del daimyô del territori.