L'ERA EDO: GOVERN DELS TOKUGAWA

Al principi de tot, Ieyasu adoptà una conducta amable i benèvola amb els cristians i els comerciants mentre s’esforçava per mantenir l’estabilitat política interna. Però prompte començà a témer als nou vinguts:

1) La seva aspiració era controlar el monopoli del comerç exterior, per això intentà fer d’Edo el port principal per a aquest tipus de comerç. En canvi, els estrangers preferien el port de Kyushu. La seva insistència arribà a tals extrems que creà la Lliga de comerciants de seda en Sakai, Kyoto i Nagasaki gràcies a la qual s’obtenien privilegis de monopoli per la importació de seda xinesa.

2) L’altra preocupació fou el cristianisme, sobretot a partir d’uns successos hostils que protagonitzaren alguns daimyô convertits a la nova religió, la qual anava estenent-se gràcies a la labor dels jesuïtes. El shogûn arrel d’açò, decidí obligar a tots els seus vassalls a renunciar a la religió catòlica.

Podem considerar aquestos factors com a part de les causes que contribuïren al progressiu tancament del Japó. Seguidament arribà la repressió per als cristians –tant occidentals com Japonesos–, sent perseguits, torturats, expulsats...

Com a curiositat citar una tàctica per esbrinar si eren o no cristians que crida l’atenció i què consistia en crear unes planxes de bronze les quals representaven figures com la Verge, a Crist o sants, anomenades fumie. Els acusats havien de passar per damunt d’elles trepitjant-les, i qui es negava se li aplicava la tortura i l’execució. Segons documents de l’església catòlica, s’han declarat més de tres mil màrtirs en aquell temps.

L’any 1639 Japó es tancava a la resta del món. No significà el deixar per complet tots els contactes culturals i econòmics amb l’exterior; existiren excepcions limitades i baix estricta vigilància. Sols amb Corea o Holanda, que eren protestants i sota jurament de no involucrar-se en eixos temes, quedaren confinats a l’illa de Deshima, en la Bahia de Nagasaki, on muntaren una factoria. Els holandesos foren les seves fonts d’informació i també en un principi els seus mentors; encara que Japó mantenia aquest tancament sí que s’interessava pels descobriments i avanços del vell continent. La ciència com la medicina, fou rebuda amb gran interès, o també les armes de foc; tot era nou per a ells i estaven eufòrics per aprendre. Si més no, cal aclarir que aquestos “privilegis” occidentals sols eren contemplats per una minoria molt selecta i òbviament no camperola.

Tornant al tema de l’aïllament però, no era suficient que el shogûn hagués decidit que era millor mantenir-se al marge del món. Si això hagués estat suficient, en el futur tot haguera continuat igual sense cap canvi. Es per això que llur aïllament estigué reforçat i beneficiat per uns factors què en aquella època propiciaren la política marginal del Japó.

1) Per una banda la seva situació geogràfica fora de l’abast de la civilització occidental. Les muntanyes, deserts, terrenys escarpats, selves.... què constituïen el continent asiàtic, feren com una espècie de barrera. Juntament a la seva situació insular que la apartava de Corea unes 100 milles, o les 500 de la Xina, en aquell temps foren molt significatives.
2) Un altre factor fou l’esplendor de l’Imperi Xinès que en aquell moment captava tota l’atenció dels occidentals i deixava al Japó sense cap interès.
3) A més en aquell temps els japonesos tenien suficients competències militars per a haver fet fora tant a espanyols, portuguesos o limitar els holandesos.
4) Aquesta política també fou afavorida per la situació que en aquell moment tenia de pau i harmonia el Llunyà Orient.