IDEOLOGIES I RELIGIONS

Tanmateix, el confucionisme era una moral que mirava molt al passat, donava tanta importància a l’element històric que quan s’adonaren que realment totes les derivacions de la cultura japonesa, costums, creences, arts, inclòs la llengua, provenia del món xinès i que amb el pas dels temps havia anat produint-se una simbiosis amb les idees i costums indígenes, decidiren distorsionar un poc la realitat del passat. Per no alterar el sentiment nacionalista doncs, i sota recomanació dels samurai, començaren a racionalitzar els tradicionals mites imperials mitjançant la seva ideologia. D’açò s’encarregà Hayashi Razan, el qual trobà en el Shinto “l’arma” per combatre el budisme, base de les llegendes imperials. Eixa fou la importància del confucionisme, podia manipular a la gent sense cap tipus de problemes per tindre una doctrina tant ben assentada en les seves bases racionals.

Cal recordar el que s’ha comentat abans, de què s’inicià una etapa de rebuig cap a la doctrina xinesa per part dels japonesos per a identificar-se com a tals; ja no consideraven la Xina com al centre de tot, era una cultura que admiraven però que ara, malgrat tot, consideraven inferior a la seva.

D’ençà aquell moment, el shinto i el confucionisme anaren agafats de la mà. El moviment cultural que sorgí com a conseqüència de tot plegat fou anomenat kokugaku, iniciat al segle XVIII per tal de recuperar l’herència històrica i literària del Japó.

Es creà una escola de cultura nacional fundada per un sacerdot shintoista influït per la doctrina de Confucio. A més cal destacar com a figura principal del moviment cultural a Hirata Atsutane (1776-1843). Aquest però, degut al seu exagerat nacionalisme i xenofòbia, fou castigat baix l’arrest domiciliari.

Una de les idees que implantà el nou moviment eclèctic, fou la reanimació de l’esperit imperial tants anys limitat: l’emperador tornava a ser el centre de lleialtat i l’emblema nacionalista.

El Cristianisme:

Pel que fa al cristianisme, aquest s’introduí al Japó al 1543, quan una nau portuguesa arribava a una petita illa del Japó. A partir d’aquestes freqüents visites, i a banda de tot l’intercanvi cultural d’armes de foc, coneixements, llengua, etc. començà una missió evangelitzadora de la mà dels Jesuïtes, per tal de estendre la religió occidental també a l’orient. Al principi fou motiu de curiositat i interès, però prompte ho veren com un perill: els jesuïtes havien aconseguit un gran nombre de fidels i com a conseqüència la religió fou suprimida pel shogunat, comdemnada i perseguida.

Hi ha historiadors que basant-se en documents del Vaticà asseguren que els jesuïtes tenien vertaders plans de apoderar-se del país amb l’ajuda de forces militars portugueses. Actualment la branca catòlica té prou adeptes en el Japó, sumant-se al fenomen eclèctic típic d’aquest país, però a pesar de tot, la religió que més predomina continua sent la shintoista i la budista.