IDEOLOGIES I RELIGIONS

El Confucionisme:

En temps de la dinastia dels Chu (1100-1021 a.C), quan els emperadors xinesos començaren a repartir les terres entre els seus vassalls iniciant així el feudalisme, va viure la gran figura de Kung-fu-tse, que nosaltres coneixem amb el nom occidentalitzat pels escrit dels missioners com a Confucio. Aquest il·lustre personatge fou un gran filòsof i estadista que visqué entre 551-478 a.C. Conseller de diversos prínceps,ostentà alts càrrecs en el govern del seu país. L’extraordinari respecte del que gaudia en vida es transformà en veneració més tard. El seu treball l’obligava a viatjar molt i fou quan començà a oferir els seus consells polítics i ètics durant els seus tretze anys de pelegrinatge de cort en cort. La seva aspiració era iniciar una reforma política però en això fracassà. No obstant el que ell pretenia amb els seus alts càrrecs era minvar el sofriment que patia el seu poble.

La seva doctrina fou l’anomenada confucionista; originàriament no era una religió sinó més bé una moral basada en l’amor, el respecte mutu i l’obediència, influenciada fortament per la doctrina del “yin” i el “yang”. Tota la seva doctrina queda recopilada en els anomenats “Quatre Llibres”, els quals tractaven els temes de: filosofia, moral, i política.

Bàsicament el pensament confucionista es centrava en la idea de l’home moralment superior i d’una societat ben ordenada; buscava el ideal d’home savi més per la justícia que pel seu bé personal. Era una mescla del culte a la naturalesa i dels avantpassats, a més sostenia que tot home era bo per naturalesa i que la seva bondat creixia amb l’estudi. Fundà una escola on ensenyà moral i literatura. Pretenia l’ensenyament del bon govern del poble, codificà la moral per a totes les classes i desenvolupà una normativa familiar de caràcter patriarcal.

Així doncs, a pesar del conservadorisme de la doctrina, aquesta no estava absent d’una lleugera curiositat i escepticisme que als seguidors confucionistes els induïa a buscar solucions als problemes de la nació, aportant noves i originals idees. D’aquesta manera penetrava en el segle VI al Japó, però a mesura que anava avançant el temps, es va fer notar una mena de moral eclèctica predominant necessària per a afrontar els nous temps. El confucionisme era una moral racionalista i pragmàtica, s’adaptava al problema i buscava la manera de solucionar-lo el millor possible. Es caracteritzà per utilitzar els ideals o concepcions que li feren falta. Per aquest motiu,els més ortodoxos no l’acceptaren molt bé, doncs en moltes ocasions rebia influències d’occident.