IDEOLOGIES I RELIGIONS

El budisme:

El budisme penetrà en el Japó al 552 però de manera un tant peculiar: per mitjà de regals com estàtues, escriptures, i altres articles per a la Cort Imperial, provinents del regne de Peakche, al Sud de la península de Corea. Seria durant els segles IX i X quan aquesta religió començaria a expandir-se degut als freqüents viatges que feien monjos xinesos i japonesos d’una país a un altre intercanviant-se coneixements i idees. Japó estava meravellada de la cultura xinesa. Per a ells Xina era el centre de tot el món que coneixien i estaven orgullosos de poder assimilar la seva cultura. Més o menys ve a ser el que ocorregué amb Roma durant el període de l’Hel·lenisme, copiant literalment la extraordinària cultura grega.

En aquest contacte inicial, la influència xinesa no sols es limità a la religió, també podem veure elements xinesos en l’arquitectura i artesania. A més, la literatura xinesa fou per al Japó com el grec i el llatí per a nosaltres. De fet els caràcters xinesos que en un principi eren jeroglífics, es convertiren en els ideogrames japonesos; adoptaren també la costum de menjar amb bastonets i la filosofia confuciana que es convertí en un referent cultural i moral per als japonesos.

Fou així com budisme passà a tenir una gran importància a terres nipones, encara que en un principi. No obstant, fins els segle X fou la religió de l’aristocràcia, i d’ençà aquell moment, quan el contacte amb la Xina anà minvant, la religió s’estengué a totes les classes adquirint el seu cim als segles XI i XII. És llavors quan es dóna l’assimilació entre el shinto i Buda.

A partir del segle XII tornarien els contactes entre Xina i Japó introduint-se altres branques budistes com fou la secta Zen que es considerava a ella mateix com una il·luminació religiosa i mental i que donaria pas als fonaments espirituals de la classe samurai i també a algunes arts marcials. Aquesta branca del budisme Zen fou creada per un monjo indi al segle V a.C anomenat Bodhidharma en el temple de Shaolin. Bàsicament el Zen el que pretenia era concentrar-se en la meditació, el coneixement irracional del món i la manera de reaccionar davant de tot allò. És curiós però cert, que el Zen no està vinculat a cap religió, ni tan sols el budisme, el Zen el que busca és al perfecció de tot a través d’una experiència individual.

Aquest món envoltat de la cultura xinesa seria el predominant fins al 1550, quan de cop, els daimyô desposseïren molts temples budistes de les seves terres llevat d’algunes sectes no molt importants que reberen un paternalisme polític el qual els permetí continuar amb la seva tasca. Les sectes més influents foren “Nichiren” i “Budisme Terres Pures”.

Fou en el shogunat dels Tokugawa quan el budisme rebé el màxim recolzament, fonamentalment per contraposició al foment del cristianisme per aquella època. El shogûn ordenà a tots els seus vassalls abandonar la religió i inscriure’s en un temple budista per tenir-los controlats. A més a més, calia passar anualment un examen sobre les creences religioses de cadascú. Com a conseqüència d’aquesta decisió, el govern abocava la seva població a una dependència total del budisme.