Extensió superficial:El terme municipal de València té 135 kilómetres cuadrats. La província de València té 10.763 Km. cuadrats. La Comunitat Valenciana, 23.305 Km. cuadrats.
Població:Té un cens de 750.000 habitants. Si se inclouen els trenta municipis de l'entorn, el que constitueix la « Gran València », arriba de 900.000 a 1.000.000 de habitants. La província de València, dos milions. La Comunitat Valenciana arriba a més de tres milions i mij d'habitants.
Història:València féu fundada per els romans en l'any 138 avans de Cristo. Incendiada i destruïda per Pompeyo, recobrà el seu auge en temps d'Augusto, com ciutat romana. Després va vindre el períod visigot. I en temps de la invasió musulmana alcança la seua màxima importància, sent regne independient taifa, cap d' emirat amb la caiguda del Califat.
El Cid va conquerir València a fins del segle XI, per poc temp, passant de seguida a poder dels mors. Féu Jaime I el que va reconquerir definitivament València per als cristians de la Corona d'Aragó en 1238, constituïnt-la en cap de Regne independent amb les seues lleis propies en 1240. Así va permaneixer durant cuatre segles i mij, consolidat la seua personalitat històrica i espiritual. Alcançant el seu major auge cultural, polític i econòmic-comercial en el segle XV, durant el regnat de Felipe III, donant figures tan importants durant aquestos segles, universalment conegudes, com AusiÁs March, Joanot Martorell, San Vicente Ferrer, Luis Vives, Juan de Juanes, Ribalta i Ribera.
A principis del segle XVIII València va prendre part en la Guerra de Succesió a la Corona de Espanya a favor del Arxiduc Carlos de Austria, per el que Felipe V, al quedar vencedor, va anul·lar els furs valencians, darrere la batalla d'Almansa.No obstant, va poder reposar-se i conseguir prosperitat gràcies a l'indústria de la seda.
Al començament del segle XIX València va participar molt activament en la Guerra de la Independència contra les tropes franceses napoleòniques. Durant aquest segle la ciutat féu creixent gràcies al començament del comerç i exportació d'agres i productes agrícoles. També conseguia ser bressol de grans artistes i prohomes de la cultura, com els famossos Joaquín Sorolla, Benlliure, Vicente Blasco Ibáñez, Pinazo, Maestro Serrano...
Clima:El clima valencià es pot classificar com suau (mitja anual superior a 15°) i moderat (mitja entre les temperatures del més càlid i més fred, entre 10 i 20°), amb les temperatures invernals molt benignes i estivals no massa elevades. Cal destacar que sóls durant noranta i dos dies l'any la temperatura mitja descent per baix dels 12°.
L'humitat oscil·la a l'entorn del 70 per 100, i les classificacions climàtiques en funció d'aquestes dues variables el situen en la zona de la màxima eficiència durant tot l'any i en la del màxim confort durant la primavera i la tardor.
La visibilitat ès superior als cinc kilómetres en el 96 per 100 de les observacions realitzades.
La pressió mitja anual ès de 761' 4 milímetres de mercuri.
Gastronomia:Peculiaritats propies. La paella es el plat rei de la cuina valenciana, guiso de arròs de fama universal, originari de la comarca de l’Horta de València.
La auténtica paella valenciana està feta a base d'arros, pollastre, conill,ferradura o tabella de bajoca,garrofons, azafrà, pimentó dolç, oli i sal; a lo que se iclós, a vegades, escargols, romero o cartxofes.
Altres arrossos típics de la zona són el arròs en bledes, el arròs en fesols i naps i el arròs rossejat o al forn.
Aperitius o tapes que es puguen trobar normalment en els bars valencians i desconeguts fora de la Comunitat Valenciana, són: sepionet; esgarraet; all i pebre,típic de L'Albufera; almendres fregides i salades; llonganices; i morcillas de ceba, que en entrepà s'anomena «blanc i negre» formatge fresc, normalment amb sal; ensalada valenciana, a base de lletuga, tomaca d'horta, ceba, aceitunes i, a vegades, ràbans.
Les creïlles fregides tipus «chips» s'anomenen papes; les palomites de maiç, rosas; el maiç asat, panoja o mazorca. Las «rosquilletes» són palets de pà cruixents, no dolços, amb anisetes.
En cuant a begudes especials, estàn el café calent amb llet condensada servit en pot xicotet (bombó), coctel a base de suc de toranja, vodka i champany (agua de València). i la famosa orxata de xufes bé freda, originària d'Alboraia.
Menjars festius típics i tradicionals valencians, són: «la mona de Pascua», amb el «panquemado»,que ès un bollo dolç; la torta o coca de pases i nueces, i la llonganisa de Pascua, embutit de cerdo curat estret i llarg que es menja cru. Els buñols de carabassa amb xocolat calent, en Falles. El porrat (garbanzos secos) i castanyes pilongas, en les festes parroquials. Pases, carabassa asada e figues seques, en Nadal.
Festes:Tradicionals i típiques.
- LES FALLES.
Les festes majores per antonomàsia, que no
sól es celebren en València ciutat, sino en altres
moltes poblacions per tota la Comunitat Valenciana.
El día 15 de març per la nit quedarán «plantats» en els carrers de València cents de «monuments» satírics construïts a base de figures de cartró pedra, poliuretà expandit o poliéster sobre un armazó de fusta, per a ser cremats, als cuatre dies, el dia 19, dia de San Josep, a les 12 de la nit.
Festa de foc de intenció purificadora i apologética. Destaquen els festejos de pirotècnia i el desfile multitudinàri de l'Ofrena de Flors a la Verge dels Desamparats.
- El dia de la Mare de Déu.Primer diumenge de maig.
Festa en honor a la Verge dels Desamparats, Patrona de
València. Traslat multitudinàri i popularment efusiu de
la image de la Verge,per la matinà, i processó solemne i
formal, por la vesprà.
- El Corpus Christi.El diumenge segünt al dijous
litúrgic. Maig o juny. La procesió i cabalgata del Corpus
de València ès de les més vistoses de Espanya, en la seua vertient
de representació festiva colorista, amb cents de
personajes bíblics disfraçats, i abundants dances
carretjeras, destacant el desfile de les «roques»,
centenaris carros triunfals.
- Semana Santa Marinera.Organitzada per les cofradies del
distrit marítim, en els barris del Cabanyal i Canyameral.
El toc festiu mediterràni valencià le confiere un
estil diferent de representar els vistosos desfils i
processons.
- Els Miracles de Sant Vicent.En les festes que se celebren el segon dilluns de Pascua en honor a San Vicente Ferrer, Patró de València, se representen en el carrer, sobre tarimes engalanades (altars), xicotetes peces teatrals que traten sobre els milacres atribuits al insigne pare dominic valencià del segle XIV. Els actors aficionats d'aquestes representacions són xiquets i les reciten en valencià.
Altres tradicions festives són:
- empinar el cachirulo.
- les Creus de Flors, en maig.
- la Batalla de Flors, el dia de San Jaime, en juliol.
- la mocadorà, el dia 9 de octubre, Sant Donís.
- La nit de Sant Joan, amb fogueres, en la platja de la Malvarrossa.
- la processó en barca del Crist del Palmar per la Cofradia de Peixcadors de l'Albufera, en agost.
Festivals:
- Mostra Internacional de Cine Mediterràni, en octubre.
- Festival Internacional de Pirotècnia, en octubre.
- Certamen Internacional de Bandes de Música, en juliol.
