En 1652 se inicia la construcció segons el projecte de Diego Martínez Ponce de Urrana, sent dirigides les obres per els arquitects José Montero y José Artigues, fins la seua conclusió en 1667.
El pasadizo sobre un arc del segle XVII, que la uneix a la Catedral, senya-la la vinculació entre els dos edificis.
El més interesant des de el punt de vista artístic és la decoració de la cúpula per A. Palomino en 1701.
L'edifici forma un gran bloq rectangular cobert per una monumental cúpula de planta oval (vore) de diuit metres i mijt d'antxura en el seu eix major.
Les faxades de la Basílica estàn rítmicament secuenciades per grans pilastres de «orden gegant», colocades en el segle XVIII per el arquitect Vicent Gascó.
El altar major està format per pilars i columnes de màrmol amb capitells dorats, sobre una taula adornada amb escultures també marmòreas de San Vicent Ferrer y San Vicent Màrtir.
