Rep el seu nom de la campana de les hores situada en lo alt, nomenada Micalet per ser bautizada el dia del Arcàngel San Miquel. També es troben allotjades en ell altres ontze campanes, en el cuart cos, en una càmara especialment preparada per la instalació d'unes portes de fusta que cubreixen parcialment les finestres, actuant a mode de caixa de resonància.
En un principi, la Catedral va tindre el campanari integrat en el conjunt arquitectònic. Aquest Campanari Vell féu derribat i en el seu lloc féu construïda, en el segle XIV la Sala Capitular, que terminaria sent l'actual Capilla del Sant Càliç.
SEPARADA DEL REST.
En 1381, per iniciativa del bisbe Jaime de Aragón, es comiença la
construcció de la torre catedralícia o Campanar Nou. Encara que
actualment forma part del conjunt arquitectònic de la catedral, en el seu
origen era un cos exent, separat del rest, quedant unit al
construir-se, en el segle XV, l'últim tram del temple.
Les obres foren encomenades a Andrés Juliá, qui les va portar a fi amb bastant lentitut, inclús amb el Cabildo apremiant amb noves aportacions. En la direcció le succeí Joseph Franch en 1396, que va intensificar les llabors amb varies cuadrilles de albanyils, logrant que en 1413 la torre tinguera el tercer cos.
Un any més tard, Pere Balaguer, constructor de las Torres de
Serrans, decidí l'últim cos.
El Cabildo encarregà a Martín Llobet, un antepit de
cresteria
calada que féu arrasat en el segle XVIII, i sustituït per una barandilla
metàlica fins la restauració de 1983.
En el segle XVII es va construir la espadanya de pedra que veiem actualment sostenint les campanes de les hores i els cuarts.
L'EXTERIOR.
La torre és de planta octogonal, i mideix 51 metres de altura. Les
aristes que formen l'octògon estàn marcades per
contraforts que,
en un principi, quedaven rematats per
pinàcles en lo alt de la torre.
Està estructurada en cuatre cossos separats en el seu exterior per impostes moldurades, presentant els tres primers una severa decoració, amb escases finestres i paraments desprovists de tota ornamentació, que donen a la torre un aspecte maciç.
El cos superior, destinat a albergar les campanes, es diferència del rest per el seu ric ornato a base de finestres ojivals coronades per gablets i florons. Aquesta decoració es completa amb pinàcles rematant els contraforts, i amb elegants traceríes i refinades llabors escultòriques.
L'edifici es culmina amb una terraça en la que es situen les campanes de les hores, el Micalet, i la dels cuarts, pendent de una gran espadanya de pedra.
VISITA.
Ve preparat/da per a putjar els 207 peldanys de que consta l'escala
de caragol que da accés a la terraça, única part visitable de la torre.
El seu interior alberga tres càmaras superpostes, totes elles cobertes
per voltes
gallonades. La primera a 14 metres d'altura. S'usava com
refugi d'aquells que s'acogíen al dret d'asil que oferia la
Catedral.
La segona sala, de major amplitut, estava destinada a vivenda dels
sacristans i campaners.
En la càmara superior se allotjen ontze campanes:
TORRE DE MÚSICA.
En 1968 se electrificaren les campanes, s'eliminaren les portes
de fusta que cobríen parcialment les finestres del Campanari, i es va
desmontar el rellotje de forja que donava al carrer del Micalet junt amb
la estructura metàlica que accionava els tocs dels cuarts i de les
hores.
Les campanes han tornat a ser accionades manualment, recuperànt-se els variats matiços sonors dels distints tipus de tocs: vols, repics, cors i armoniosses combinacions. Per a la seua ejecució se sigueixen rigurosament les normes recogillides en les antigues consuetes que els regulen a modo de partitures.
Polse açí
per a veure imàgens.