La seua construcció va començar el 6 d'Abril de 1392 a iniciativa dels Jurats, l'órgan de govern instaurat per Jaume I; es començaren les obres per la opertura dels ciments sobre els terrenys de l'anterior pòrtic.

L'edificació féu dirigida per el mestre canter Pere Balaguer, el cual habia viajat per Catalunya per a trobar els models dels que tomar eixemple i pareix ser que se basà en la Porta Reial del Monasteri de Poblet, que a la seua vegada seguia la corrent arquitectònica genovessa. Les Torres de Serrans, sense dubte un dels mijors monuments del gòtic mediterràni, no sols tomaren eixemple de construccions anteriors, sino que a la seua vegada lo foren per a atres posteriors, com els són las de Quart.

UNA ENTRADA MONUMENTAL.
Per a la construcció de les torres se mandà recollir tota pedra útil que haguera en la Ciutat. En els documents Sotsobreria de Murs e Valls (en l'Arxiu Municipal), se relacionen fins els jornals que es pagaven als canters que feien els sillars.

La composició del grossor dels murs és de mamposteria molt sòlida, ja que la seua funció principal era la de servir de fortificació, als que posteriorment es va revestir de paraments de cadirage de pedra caliça, procedent principalment d'Alginet, per a donar-li el acabat suntuós que requeria l'altra funció de caràcter representatiu. De fet, les torres no sols constituíen una part de les fortificacions, sino que ademés foren considerades com la principal porta d'ingrés a la Ciutat, tan suntuosa i ornomentada com ninguna altra. En ella convergíen el camí reial de Saragossa i el de Barcelona, i durant segles serviren de marc de les entrades oficials de personatjes relevants.

Ja en 1397, cuand s'estavan terminant les obres, es planteà la necesitat de millorar l'accés a la planta noble de les torres. Per aixó es projectà la monumental escalinata de pedra, que encara que no entrava en els primitius plans es potrà a fi per a engrandir l'edifici i facilitar el seu ús en les festes de benvinguda. En 1398 s'abonaren els últims pagos, sent Març el mes de fi de les obres.

Sobre l'orige del seu nom hi ha varies hipòtesis. Pogué tomar el nom de la comarca de los Serranos, per ser ésta porta per la que accedíen a València els habitants de les zones montanyoses de l' interior, o bé pogué tomar el nom de la principal família que habitava el carrer homònima.

DECADÈNCIA INMERECIDA.
En 1586, el incendi que va asolar la càrcer de la Ciutat provocà que les torres es destinaren a pressó dels nobles i cavallers, i així continuaren sent fins el traslat dels pressos al convent de San Agustín en 1887. El fet de servir de pressó, com en el càs de les Torres de Quart, féu el que va motivar que aquestes dues portes sobrevisqueran al derrib del recinte amurallat de la Ciutat culminat en 1865. Pero les obres per a la seua conversió en càrcer i el pas del temp habíen maltratat l'edifici; així es cegaren les seues grans arcades obertes a l'interior i féu perforat el mur exterior per varies finestres enrejades, al temp que desapareixia la barbacana almenada que les coronava. En 1871, el Ajuntament decidí rellenar el foso situat davant de la Porta, pero aquest recubriment alcançà també el basament, el que va perjudicar notablemente la visió i l'aspecte de les torres.

En 1893, la Reial Acadèmia de San Carlos, portà a fi una restauració dirigida per l'escultor i acadèmic José Aixá, fins el seu fi en 1914.

VISITA.
El cuós central presenta un arc de cinc metres d'anxra per sis i mijt d'altura, i està compost per dos pissos amb base rectangular, sobresalent per la part interior que donava antigament a la Ciutat. Açí es troben la porta, el emplaçament del rastrell, unes portes de servei i varies espais abovedats. En el seu pis superior, ens trobem amb el trànsit o comunicació entre les dues torres, i una gran arcada que da a l'interior.

En l'exterior, el parament de la part frontal per damunt de l'arc de entrada es troba ricament decorat amb arqueríes cegues del g&ogravte;tic florit , llabrades sobre la terra i, per debaix, podem observar l'escudo reial, acompanyats a dos lados per dos de la Ciutat sostinguts per àngels, constituïnt en es`ncia la única decoració d'aquesta portada.
En les torres, es puguen observar que es tracta de dos cossos simètrics, excepte per la presència de la gran escalinata de pedra. La planta de les torres es rectangular, biselada por l'exterior, donant una apariència poligonal. Cada torre es compon d'una planta baixa i dos pissos oberts fins l'interior amb grans arcades de idèntica forma que les Torres de Quart.

En la planta baixa ens trobem amb grans estàncies abovedades amb nervatures gòtiques, a les que s'accedeix a través de portes practicades en els murs del Mijdia. Anàlogs són els pisos superiors, incloïnt el intermij una porta lateral per la que els guardians accedíen a les muralles. Cuand aquestas foren derribades, la porta va quedar al aire, per el que actualment està protegida amb una verja de ferro per a evitar accidents.

Per l'exterior, destaca una imposta moldurada a un terç de l'altura de les torres, i a un segon terç apareix el camí de ronda, que se adossa en xicotetes bovedilles sostenides sobre xicotets cans escalonats. En lo alt, la terraça es troba rodejada de murs almenats que la coronen.