Formava part de l'antic palau dels Boïl o Serdanyola. La torre es salvà de l'enderroc que patí el palau després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). És un edifici amb dues altures i baix, bastit íntegrament amb rajola. La torre, de planta quadrada, s'eleva a un dels laterals, completament integrada en la planta rectangular de l'edifici.
Les tres plantes de l'edifici s'organitzen interiorment d'igual forma, a partir d'una gran sala que ocupa la major part dels 63 metres quadrats construïts. A un dels cantons, la base de la torre integra al seu interior l'escala d'accés. Les plantes baixa i primera disposen, a més, de dues cambretes aprofitant el cantó deixat per la torre. Les cobertes varien a cada planta. Al baix és de revoltonts i, a la primera planta, llisa. En la segona planta es deixà a la vista l'estructura de vigueria que sustenta el sostre a dues vessants. L'accés a les plantes es realitza per una escala amb barana de ferro. La primera planta està decorada amb sòcols de taulells de tipus "mocadoret". Els mateixos taulells es repeteixen al paviment de la segona planta, encara que ací estan acompanyats d'altres amb motius florals i fruiters.
La façana llisa de rajola atorga una imatge d'especial robustesa a la torre, encara que aquesta no tingués, segurament, un objecte defensiu. Els buits de l'edifici s'obriren fent ús d'arcs de descàrrega de rajola. Tan sols s'emprà la pedra per a reforçar finestres, balcons i la base de cantons. Els buits són abundants a les plantes, amb finestres i porta al baix i balconets de curta volada en la primera altura. La segona altura i les escales estan il·luminades mitjançant finestretes, que en el cas de la torre es disposen verticalment, a distància regular. El remat de la torre es composa amb cúpula semiesfèrica alçada sobre un tambor octogonal i coronada amb pinacle. En quatre dels huit costats del tambor s'allotjaren imatges semiexemptes tallades en pedra representant alegoríes de les quatre estacions.
|
Comissió de patrimoni 
