Massarrojos

1887

Els veïns de Massarrojos, secularment dedicats a l'extracció i el treball de la pedra, no podien consentir que la seua església no disposara d'un campanar digne, que fóra símbol de la fe del poble i de la mestria dels seus pedrapiquers. Així les coses, reunit tot el poble en assemblea a l'encara Ajuntament de Massarrojos, van dedicir construir amb les seues mans un campanar que es convertira en orgull dels massarrogers i en exemple per als pobles de l'Horta. Les pedreres del Badall i del Moll que, durant segles, havien vist eixir la seua millor pedra cap a València per alçar els principals monuments del cap i casal, lliurarien, així, el darrer fruit al seu poble. Una vegada estigué constituït l'equip directiu, s'inicià la construcció, però donat que els veïns treballaven durant la setmana, s'establí, amb permís eclesiàstic, que l'obra es duguera a terme només els dies de festa, amb un horari que anara des de l'eixida de Missa fins al migdia. Quan estigueren fets els fonaments, els pedrapiquers, dividits per grups, es tornarien per pujar a les pedreres, arrancar la pedra, traslladar els carreus amb carros i treballar-los a peu d'obra. La primera pedra es col.locà el 27 d'agost de 1887 i el penell, que rematava l'obra, el 7 de juliol de 1895. I el resultat d'eixos vuit anys de treball col.lectiu fou un magnífic campanar, bastit íntegrament de pedra, que, lluny de seguir l'estil barroc valencià dels campanars de l'horta, buscà referents més elevats, potser Sant Miquel dels Reis o El Escorial, trobant en les formes clàssiques la sobrietat, la proporció i la bellesa que reflectiren l'esforç, l'organització i el saber fer d'aquells que el posaren en peu. Pel que fa a les campanes, la menuda, Maria Immaculada, és la més antiga, ja que és l'única que es conserva de les dos que hi havia al campanar d'espadanya anterior. Les tres restants foren foses al taller de Jaume Roses, d'Atzeneta d'Albaida i voltejaren per primera vegada el 31 de maig de 1896. Els seus noms i pes són: Maria de l'Assumpció, 52 arroves; Sant Miquel, 33 arroves i, Sants Abdó i Senén, 15 arroves. Però, per descriure el campanar, res millor que un fragment del poema El nostre campanar de l'il.lustre massarroger Josep Senent, arqueòleg i mestre: "És columna simbòlica de la nostra cultura, que és romana i és grega, cristiana en son destí. De la clàssica Roma recorda la grandesa, ferma caixa de pedra, que forma el basament, on les cornises marquen la proporció i bellesa dels finestrals, que mostren les campanes al vent. Al cim de l'alta cúpula, mamprén olímpic vol, gentil templet hel.lènic de sòbria majestat. Huit columnetes dòriques obrin pòrtics de sol, als coloms que allí niuen en plena immensitat. I al capdamunt la Creu, sageta victoriosa, que corona la pedra i es clava en lo cel blau, on gira la veleta de la Verge Gloriosa, que és, entre cel i terra, vincle d'amor i pau." "Quatre campanes el volten una per cada costat; són filles del patrimoni que el poble unit ha creat."