Massarrojos

1690

Segurament, tant els Templers com els Montesians, Senyors de Massarrojos, disposarien d'un oratori, una vegada prengueren possessió del poble el 1251. No obstant això, per la primera visita pastoral de què hi ha constància, sabem que el 1690 ja existia a Massarrojos una xicoteta capella, originària de l'actual, que donava servei a les quinze cases que, aleshores, formaven el poble. A partir de la nau central, el temple va patir successives ampliacions, fins arribar a la definitiva planta de creu. La darrera de les ampliacions tingué lloc a principis del segle XX per tal d'integrar el campanar, definitivament, al conjunt parroquial. Una recent restauració ha tret a la llum un motiu decoratiu, només present a la nau central, que evidencia les dimensions del temple primitu. La constant adaptació a les necessitats poblacionals ha donat com a fruit un espai dissenyat a escala humana que, tot i les seues modestes dimensions, presenta els principals elements constructius del model basilical: nau central coberta amb volta de canó, dos naus laterals, creuer, cúpula sobre petxines i altar major. L'estil barroc es fa notar, sobretot, a la decoració tant dels altars laterals com del major, ja que l'esgrafiat de l'arquitrau, la cornisa o les pilastres d'ordre corinti que unifiquen el conjunt, no trenquen una sobrietat general més pròxima a l'estil renaixentista. Quant a la façana principal, només cal destacar la portada neoclàssica de pedra, amb nínxol, coronada per l'escut dels pedrapiquers i, per descomptat, el magnífic campanar, que mereix un comentari a banda. En definitiva, una església que, més que en elements concrets, té el seu màxim valor en l'harmonia i la senzilla bellesa del conjunt. Però també, en la tradicional religiositat d'un poble devot de la Mare de Déu, de Santa Bàrbara i dels Sants de la Pedra que, des del seu naixement, convertí l'església en l'eix de la seua història