Partida del Fondo-Tos Pelat, entre els termes de Massarrojos i de Montcada. En terme de Massarrojos, on es troven les principals edificacions, limita pel nord amb el Tos Pelat i el Barranc del Palmar, pel sud amb el Mas del Cansalader, per l'est amb el Mas de Noguera o Castell de la Creu i, per l'oest amb l'Aldaia, on es troba el Mas del Carme.

La vivenda dels masovers s'orienta al sud, el xalet orienta la seua façana principal al nord i el riu-rau a llevant.

Haurien de concretar-se. Sembla clar que cadascú dels tres edificis que formen el conjunt ha estat bastit en èpoques diferents. L'enderrocat edifici de la masia de Blas Cuesta, primer propietari de que es té coneixement en època moderna, podria haver-se bastit entre finals del segle XIX i començaments del XX. El xalet actual és de 1953 i ocupa el mateix lloc que la antiga masia de Cuesta, de la qual es conserva les escales i el terrat de l'entrada principal i documentació gràfica.

Actualment podem vore un conjunt de tres construccions: casa dels masovers, xalet i riu-rau amb corral per al ramat. Originalment sembla que ens trobaríem davant d'una gran explotació agrària de secà destinada, principalment, al conreu de la vinya. Posteriorment, amb l'arribada de l'aigua durant les primeres dècades del segle XX, la finca es transformà fins un vuitanta per cent per tal de conrear el taronger. De les construccions cal destacar la casa dels masovers, amb una ampla cambra per guardar les collites, quadra i espadanya amb campana sobre la teulada. També, les restes del que podria ser l'antiga sénia i, sobretot, el riu-rau. Pel que fa a les terres, cal destacar tant el valor natural com el paisatgístic, ja que l'orografia del terreny junt a la riquesa vegetal i faunística conformen un espai peculiar que caldria conservar. Per una altra banda, convindria un treball d'investigació que aportara noves dades, en especial pel que fa a la possible localització del Racó dels Llops (antic parany per a llops) i a la Séquia dels Diables.

La casa dels masovers continua a hores d'ara habitada, però algunes dependències es troben mancades d'intervenció per a la seua consolidació. Les terres estan sense conrear i totalment abandonades, la qual cosa afavorix que la vegetació autòctona les torne a colonitzar.

No ens consta cap tipus de protecció.

La darrera compra es produí el 1950 per part de Francisco Orts Sepúlveda. Els seus hereus són els actuals propietaris.

IBÀÑEZ GISBERT, Cipriano. Estampas de Masarrochos. Editorial Sembrar. València 1950.