Des dels inicis del s. XIV fins els nostres dies, el temple ha anat adaptant-se als diferents estils que han predominat en bona part de l´arquitectura valenciana. Així, els seus llenços murals mostren des de les restes fragmentàries de la seua primera construcció gòtica, la nova fàbrica barroca de finals del s. XVII, l´obra neoclàssica de la capella de la Comunió, fins la darrera ampliació de relleu efectuada en els primers lustres de la passada centúria. Per no referir les obres d´art que en temps passat conservava o les més modernes que han vingut a substituirles.
L´església parroquial mostra encara les restes pètries dels seus contraforts medievals, trets a la llum recentment. Fet que fa pensar que la seua tipologia original obeira a l´anomenat gòtic de reconquesta, ja que convida a sospitar que l´edifici es desenrotllara a través de quatre trams, per mitjà de grossos contraforts i arcs diafragma amb coberta de fusta i teules a doble vessant.
Així degué de trobar-se fins el s. XVII en què es dugueren a terme l´obra del campanar i la nova fàbrica barroca. causa de l´enderrocament del primitiu edifici fins a les impostes i de l´ampliació d´un tram per la capçalera i pels peus. Els treballs, dirigits pel mestre d´obres Francesc Padilla i en segon terme per Martí Ródenes, es perllongaren durant vuit anys, entre 1690-98.
Poc després l´escultor Domènec Cuevas realitzà el retaule major del temple. Obra que substituí l´antic de Gonçal Peris (desmuntat i subhastat el 1698), però que malauradament desaparegué en 1936 juntament amb el retaule de les ànimes i altres ornaments.
A mitjans del s. XVIII es creà de nova planta la capella de la Comunió, cosa per la qual el temple quedà hemiclaustral posteriorment.
Durant 1916-18 es procedí a ampliar de bell nou el temple pel llec franciscà fra Maseu Company en edificar-se un nou sagrari, ampliar-se en un tram la capella major i construir-se una nova sagristia.
A principis dels anys 80, l´Ajuntament de Meliana cedí una magnífica creu gòtica restaurada (situada antigament al Camí Real) que es conserva al seu interior.
De 1986 data la darrera restauració a càrrec de diversos artífexs de la localitat. Des de l´estiu de 2005 és objecte d´altres actuacions.
|
Comissió de patrimoni 
