Portada Portada
Presentació
Castellano Castellano

 

Fins que el gel se fabricà de forma industrial (finals del segle XIX, principis del XX), a molts pobles i a les seues muntanyes existien edificis anomenats neveres, pous de neu, caves o similars, on els habitants emmagatzemaven la neu i la convertien en gel.

Tot i que l'ús de la neu és molt antic, la seua major difusió a l'antic Regne de València fou a partir del darrer terç del segle XVI fins el XIX.

Per a la conservació de la neu s'emprava dos tipus d'habitacles:

 

  • Neveres o pous de neu: formats per un pou excavat, generalment de planta circular i amb coberta d'obra.
  • Ventisquers: construcció més rudimentària, caracteritzat per l'absència de pou, que si està present és de poca profunditat i format, preferentment, per l'elevació dels murs. Aquestos solen estar disposats de forma semicircular i tancats per una depressió. Careix de coberta d'obra, així s'habilitaven anualment amb rames, pedres, etc. per tal de protegir la neu.

La neu constitueix la matèria primera d'aquesta activitat econòmica

 

Per a més informació i font: Cruz Orozco, Jorge i Segura i Martí, Josep Ma (1996): El comercio de la nieve. La red de depósitos de nieve en las tierras valencianas. València. Direcció General de Patrimoni Artístic. Generalitat Valenciana.Pujar