Cançons

 

TIO CANYA

Canço de Lluita ( any 1924)

HIMNE NACIONAL VALENCIÀ

 

 

 

 

TIO CANYA

En la pobla hi ha un vell en la pobla hi ha un vell que li diuen tio Canya: porta gorra i brusa negra, i una faixa morellana.
Tres voltes només va anar el tio Canya a València: primer quan va entrar en quintes i en casar-se amb sa femella.
La tercera va jurar de no tornar a xafar-la; que a un home que ve del poble, ningú fa abaixar la cara.
Set vegades va fer cua, set vegades va fer cua, en presentar uns papers, per no saber expressar-se, per no saber expressar-se, en llengua de forasters.


Aguantà totes les burles, les paraules agrejades, i a la Pobla va tornar.
Tio Canya, tio Canya, no tens les claus de ta casa: posa-li un forrellat nou o et farà fum la teulada.
Tio Canya tingué un fill que li diuen tio Canya, porta gorra i brusa negra i una faixa morellana.
Bé recorda el tio Canya quan varen portar-lo a escola set anys,
Ia cara ben neta, ulls oberts,camisa nova.


Però molt més va obrir els ulls el xiquet del tio Canya
quan va sentir aquell mestre parlant de manera estranya.
Cada dia que passava, anava encollint els muscles
per por a que el senyor mestre Ii fera alguna pregunta.
Aguantà castigs i renyes sens gosar d'obrir Ia boca
i Ia escola la odiar.


Cròniques del carrer diuen d'uns nets que té el tio Canya
que són metges a València professors i gent Iletrada.
Quan a estiu vénen al poble, visiten el tio Canya
i el pobre vell se'ls escolta parlant Ilengua castellana.
Però cròniques més noves expliquen que el tio Canya
ja compta amb besnéts molt joves que alegren Ia seua cara.


Mai parlen en castellà com han aprés dels seus pares,
sinó com Ia gent del poble, Ia Ilengua del tio Canya.
Reviscola, tio Canya, amb gaiato si et fa falta
que a València has de tornar Tio Canya Tio Canya
no tens Ies claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou, perquè avui tens temps encara

 

Canço de Lluita ( any 1924)

Valencians, prou de temps s´alluntarem

oblidant-nos de que erem germans.

Ajuntem-nos, que ya ha arribat l´hora

de ser lliures i ser valencians.

 

Ya sobre els camps d´Iberia

per tot arreu esclaten

les flors que son el simbol

de patria i llibertat,

i mentres atres cullen

els fruits de la victoria,

el poble de Valencia

no deu d´estar parat.

 

Valencians, defengam nostra terra

contra lladres, bochins i tirans;

ajuntem-nos que ya ha arribat l´hora

de ser dignes de ser valencians. 

Agraïm l´amor pur de Valencia

que nos vol vore units i germans,

i els fills nostres diran recordant-nos,

que som dignes de ser valencians.

 

Junt a la mar blavosa

i al cim de la montanya,

la voluntat del poble

nos ha posat un niu:

de front,a l´aire lliure

el nostre pit s´eixampla

i al bes del sol que abrasa

el nostre cor hui reviu.

 

Valencians, defengam nostra terra

contra lladres, bochins i tirans;

ajuntem-nos que ya ha arribat l´hora

de ser dignes de ser valencians.

 Maximilià Thous Llorens i Miquel Asensi

 

HIMNE NACIONAL VALENCIÀ

Tots baix els plecs de la Nostra Senyera,

Junts i  a una veu, germans vingau.

¡Ya en el taller i en el camp remoregen

cantics d'amor, himnes de pau!

 

¡Pas a la Nacio

que avança en marcha triumfal!

 

Per a tu la vega envia

la riquea que atresora,

i es la veu de l'aigua cantic d'alegria

acordat al ritme de guitarra mora...

 

Paladins de l'art t'ofrenen

ses victories jagantines;

i als teus peus Sultana, tos jardins estenen

un tapiç de murta i de roses fines

 

Brinden fruites daurades

els paradisos de les riberes;

pengen les arracades

baix les arcades de les palmeres.

 

Sona la veu amada

i en potentissim vibrant resso,

notes de nostra albada

canten les glories de la Nacio.

 

Valencians: en peu alcem-nos.

Que nostra veu

la llum salude

d'un sol novell.

 

Tots baix els plecs de la Nostra Senyera,

Junts i a una veu, germans vingau.

¡Ya en el taller i en el camp remoregen

cantics d'amor, himnes de pau!

 

¡Flamege en l'aire

nostra Senyera!

¡Gloria a la Patria!

¡Vixca Valencia!

 

¡VIXCA! ¡VIXCA! ¡VIXCA!