Cançons
En la pobla hi ha un vell en
la pobla hi ha un vell que li diuen tio Canya: porta gorra i brusa negra, i una
faixa morellana.
Tres voltes només va anar el tio Canya a València: primer quan va entrar en
quintes i en casar-se amb sa femella.
La tercera va jurar de no tornar a xafar-la; que a un home que ve del poble,
ningú fa abaixar la cara.
Set vegades va fer cua, set vegades va fer cua, en presentar uns papers, per no
saber expressar-se, per no saber expressar-se, en llengua de forasters.
Aguantà totes les burles, les paraules agrejades, i a la Pobla va tornar.
Tio Canya, tio Canya, no tens les claus de ta casa: posa-li un forrellat nou o
et farà fum la teulada.
Tio Canya tingué un fill que li diuen tio Canya, porta gorra i brusa negra i una
faixa morellana.
Bé recorda el tio Canya quan varen portar-lo a escola set anys,
Ia cara ben neta, ulls oberts,camisa nova.
Però molt més va obrir els ulls el xiquet del tio Canya
quan va sentir aquell mestre parlant de manera estranya.
Cada dia que passava, anava encollint els muscles
per por a que el senyor mestre Ii fera alguna pregunta.
Aguantà castigs i renyes sens gosar d'obrir Ia boca
i Ia escola la odiar.
Cròniques del carrer diuen d'uns nets que té el tio Canya
que són metges a València professors i gent Iletrada.
Quan a estiu vénen al poble, visiten el tio Canya
i el pobre vell se'ls escolta parlant Ilengua castellana.
Però cròniques més noves expliquen que el tio Canya
ja compta amb besnéts molt joves que alegren Ia seua cara.
Mai parlen en castellà com han aprés dels seus pares,
sinó com Ia gent del poble, Ia Ilengua del tio Canya.
Reviscola, tio Canya, amb gaiato si et fa falta
que a València has de tornar Tio Canya Tio Canya
no tens Ies claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou, perquè avui tens temps encara
Valencians, prou de temps s´alluntarem
oblidant-nos de que erem germans.
Ajuntem-nos, que ya ha arribat l´hora
de ser lliures i ser valencians.
Ya sobre els camps d´Iberia
per tot arreu esclaten
les flors que son el simbol
de patria i llibertat,
i mentres atres cullen
els fruits de la victoria,
el poble de Valencia
no deu d´estar parat.
Valencians, defengam nostra terra
contra lladres, bochins i tirans;
ajuntem-nos que ya ha arribat l´hora
de ser dignes de ser valencians.
Agraïm l´amor pur de Valencia
que nos vol vore units i germans,
i els fills nostres diran recordant-nos,
que som dignes de ser valencians.
Junt a la mar blavosa
i al cim de la montanya,
la voluntat del poble
nos ha posat un niu:
de front,a l´aire lliure
el nostre pit s´eixampla
i al bes del sol que abrasa
el nostre cor hui reviu.
Valencians, defengam nostra terra
contra lladres, bochins i tirans;
ajuntem-nos que ya ha arribat l´hora
de ser dignes de ser valencians.
Maximilià Thous Llorens i Miquel Asensi
Tots baix els plecs de la Nostra Senyera,
Junts i a una veu, germans vingau.
¡Ya en el taller i en el camp remoregen
cantics d'amor, himnes de pau!
¡Pas a la Nacio
que avança en marcha triumfal!
Per a tu la vega envia
la riquea que atresora,
i es la veu de l'aigua cantic d'alegria
acordat al ritme de guitarra mora...
Paladins de l'art t'ofrenen
ses victories jagantines;
i als teus peus Sultana, tos jardins estenen
un tapiç de murta i de roses fines
Brinden fruites daurades
els paradisos de les riberes;
pengen les arracades
baix les arcades de les palmeres.
Sona la veu amada
i en potentissim vibrant resso,
notes de nostra albada
canten les glories de la Nacio.
Valencians: en peu alcem-nos.
Que nostra veu
la llum salude
d'un sol novell.
Tots baix els plecs de la Nostra Senyera,
Junts i a una veu, germans vingau.
¡Ya en el taller i en el camp remoregen
cantics d'amor, himnes de pau!
¡Flamege en l'aire
nostra Senyera!
¡Gloria a la Patria!
¡Vixca Valencia!
¡VIXCA! ¡VIXCA! ¡VIXCA!